El Proteccionisme com a Pilar de Creixement
En un nou capítol de la seva sèrie sobre la història de Barcelona, el periodista Antonio Baños Boncompain aborda la influència del proteccionisme en el desenvolupament industrial de la ciutat. Segons Baños, l’èxit econòmic de Barcelona és indissociable d’aquesta política. “Els catalans van viatjar a Madrid per reclamar les mesures que van permetre la seva expansió industrial”, comenta amb un to irònic que convida a la reflexió.
Aranzels i Monopolis: Un Viatge al Passat
Baños fa un salt enrere fins a l’Edat Mitjana, on destaca la lleuda, un dels primers aranzels instaurats per Jaume I. Aquest impost gravava productes com el pebre i el coure, que arribaven per mar a una Barcelona que encara no disposava de port. El rei va concedir a Guillem de Mediona el monopoli del cobrament, una decisió que marcaria el rumb econòmic de la ciutat.
Conflictes i Impostos
L’article es desplaça cap a l’època dels Trastàmara, quan Ferran I s’oposava al pagament del vectigal de la carn, un conflicte que va desencadenar un xoc memorable en 1416. “Vectigalia rei publicae esse, non tua”, va sentenciar el conseller Joan Fiveller al comte de Barcelona, reafirmant que els impostos pertanyen a l’Estat. Avui, una estàtua a la façana de l’Ajuntament commemora aquest moment clau, immortalitzat per l’artista Ramon Tusquets i Maignon.
L’Impacte del Proteccionisme en la Vida Quotidiana
Un salt temporal ens porta al segle XIX, en un moment en què les muralles de Barcelona havien desaparegut. Els inspectors s’instal·len en casetes per recaptar els drets d’entrada de productes, principalment alimentaris. La bullanga del 1842, un incident que va esclatar quan un grup d’obrers va intentar entrar a la ciutat amb vi, exemplifica la tensió social derivada d’aquest sistema.
Barris amb Història Fiscal
Baños també destaca l’origen de diversos barris de Barcelona relacionats amb la recaptació d’impostos. Hostafrancs, per exemple, pren el seu nom d’un hostal que servia de refugi per a traginers quan les muralles estaven tancades. D’altra banda, la Zona Franca, que va néixer com un port lliure d’impostos, va ser una reivindicació dels comerciants a finals del segle XIX, i va ser concedida per Alfons XIII el 1920, abans de passar a ser gestionada per Ports de l’Estat el 1992.
Reflexions sobre el Present i el Futur
A mesura que Baños explora aquestes narratives, ens invita a pensar sobre com les decisions del passat continuen influenciant el present. La història del proteccionisme a Barcelona no només és una lliçó sobre la seva economia, sinó també sobre la identitat i la cultura d’una ciutat que sempre ha estat en constant evolució.