Cherishing Heritage: El llegat de la tradició de Toffee d’Everton

Un simpàtic comiat a Goodison Park

A mesura que Everton es prepara per oferir a Adieu al seu històric parc de Goodison, un sentiment punyent ressona entre els partidaris lleials. Per a Patricia Smith, la filla de la primera Lady Toffee oficial del club, aquesta transició no només representa un canvi en el lloc, sinó un recordatori agredolç del estimat llegat de la seva mare.

Toffee Tradition: una visió de la història

El costum de distribuir els toffees a Everton Matches té arrels profundes, traçant -se a la dècada de 1890. La estimada figura de l’antiga Ma Bushell va iniciar aquesta pràctica entranyable, enviant la seva neta per compartir les dolçes amb els fanàtics, tot donant el seu millor vestit. Aquesta deliciosa connexió entre Everton i Toffee ha evolucionat des de llavors, però segueix sent una part apreciada de la identitat del club.

Mary Morgan: The Toffee Lady

De 1953 a 1956, Mary Morgan (Née Gorry) va adoptar el seu paper com a Toffee Lady, una posició que va començar com una idea lúdica. Adornant-se en un davantal cosit a mà i un capó, va reviure l’esperit del seu predecessor, Jemima Bushell, mentre competia amb la botiga local de Toffee per guanyar el cor dels aficionats.

Reflexions emocionals sobre un llegat

A mesura que el club s’acosta al seu partit final a Goodison Park, Patricia reflexiona sobre els profunds vincles emocionals que tenia la seva mare amb el recinte i la comunitat. “Se sent com si deixéssim un tros de la meva mare enrere”, va expressar, revelant les llàgrimes que segurament fluiran en aquell dia important.

Moments memorables

La tinença de Mary com a Toffee Lady es va omplir d’experiències memorables, incloent una trobada dramàtica al Hillsborough Stadium, on gairebé va ser expulsada. Una intervenció puntual del capità d’Everton va assegurar la seva presència continuada, destacant l’afecte i el respecte que va obtenir tant dels jugadors com dels aficionats.

Continuant l’esperit d’Everton

Tot i que Mary va morir el 2017, el seu esperit continua dins de la comunitat d’Everton. Patricia recorda com la seva mare es va sentir orgullosa de les seves contribucions, inclòs el seu paper en la creació del Club de Sort de Sortida d’Everton i la seva notable targeta de membres, número 0001.

Mirant endavant

A mesura que Everton es basa en el seu nou capítol al Bramley-Moore Dock Stadium, Patricia té l’esperança que el nou recinte fomentarà el mateix sentit de la comunitat i la passió que va definir Goodison Park. “Es tracta de avançar mentre honra el nostre passat”, va remarcar, destacant la importància de mantenir l’atmosfera vibrant que ha caracteritzat el club durant generacions.

Un llegat de records dolços

El partit final contra Southampton no només marcarà el final d’una època, sinó que servirà de celebració dels records i tradicions que han configurat Everton. Les reflexions sinceres de Patricia ens recorden que, mentre que els estadis poden canviar, l’esperit de la camaraderia i l’amor pel joc perdura, endolcit pel llegat de Toffees i la calor de les experiències compartides.

Related posts

Robatori d’identitat presenta: un viatge desagradable d’una parella a través del frau

Comunitat en turbulència per olors persistents sobre abocadors

Desplaçar l’encant: l’illa del patrimoni mític de l’home