La Dualitat de l’Escenari: Vida i Mort
El teatre, un espai on les vides i les morts s’entrellacen, ens convida a contemplar la distància que separa l’escenari del públic. Aquesta separació, tal com va observar Walter Benjamin, pot ser vista com una metàfora del desconcert entre el present i el passat, entre el viscut i el recordat. En el marc de les actuacions actuals a Barcelona, una sèrie de produccions emergeixen amb l’objectiu de tancar aquesta bretxa, explorant la corporalitat com a vehicle de comunicació i reflexió.
Corporalitat i Crisis: Un Teatre en Transformació
El Colectivo deria+rectificadora, originari del vibrant barri de Gràcia, ha estat pioner en l’exploració del cos com a eina de creació i resistència. La seva obra ‘Si els cossos fossin cossos’ va donar veu a les injustícies de gènere, mentre que la recent ‘Zeitporträts’, que es presenta a l’Antic Teatre, aprofundeix en la importància de l’amistat i la redefinició del cos en un món en constant canvi. La seva proposta desafia les nocions tradicionals del cos, abordant-lo com un constructe social que reflecteix els nostres desitjos, necessitats i lluites col·lectives.
Un Viatge a l’Essència del Present
‘Zeitporträts’ busca captar l’efímer de l’existència, explorant la idea d’una alteritat que va més enllà del físic. Aquesta obra ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia realitat i la manera com els cossos són percebuts i representats.
Teatre en la Frontera: Històries de Fugida
Obres com ‘El tiempo que nos queda’, escrita per Claudia Estrada, s’endinsen en la crisi ambiental a través d’una narrativa poètica i onírica, on la música i la llum esdevenen protagonistes. Aquesta producció reuneix artistes de diverses parts del món, creant un diàleg entre cultures i experiències que ressona amb l’actualitat. Alhora, ‘Lluna plena’, dirigida per Àlex Rigola, adapta la novel·la d’Aki Shimazaki i ens transporta a un espai íntim, on els personatges, malgrat la seva aparença estàtica, experimenten un procés de metamorfosi constant.
Narratives de Pèrdua i Esperança
‘La tercera fuga’ de Victoria Szpunberg ofereix una mirada a les ferides d’una família que travessa el temps i l’espai, fugint de diverses amenaces. Aquesta epopeia no només explora les grans tragèdies de la història, sinó que també destaca moments quotidians i detalls íntims que humanitzen els personatges. Amb una narració que combina l’humor i la música, l’obra ens recorda que la riquesa de l’experiència humana és multifacètica i complexa.
La Mort com a Protagonista
La presència de la mort es fa palpable en ‘Cor dels amants’ de Tiago Rodrigues, una obra que explora les relacions humanes a través d’un diàleg que desafia el temps i l’espai. La seva estructura única, que alterna entre monòleg i diàleg, crea una intensitat emocional que ressona profundament amb el públic.
Un Nou Enfocament sobre la Salut Mental
Núria Corominas Pérez, amb ‘Un xai ha creuat el desert’, aborda temes de salut mental d’una manera innovadora. Mitjançant un enfocament performatiu, Corominas utilitza el seu cos com a eina d’expressió, abordant la melancolia i l’alteritat. La seva presència escènica desafia les expectatives i convida a una reflexió profunda sobre les experiències humanes que sovint romanen ocultes.
A través d’aquestes obres, el teatre contemporani es revela com un espai de reflexió i transformació, on els cossos, en tota la seva diversitat, són els veritables protagonistes d’una narrativa col·lectiva que desafia el pas del temps i les normes socials.