Les alarmants estadístiques demogràfiques
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha revelat dades inquietants que posen de manifest la greu crisi demogràfica que afecta tant Espanya com Catalunya. Malgrat la gravetat de la situació, les autoritats semblen restar atentes a aquestes alarmes.
Una caiguda dràstica en la natalitat
Amb una taxa de natalitat que ha arribat a 16,61 naixements per cada mil habitants, el país registra un descens anual del 3,84%, la qual cosa representa la xifra més baixa en la seva història. Per contra, la mortalitat ha augmentat, situant-se en 18,96, amb un saldo natural negatiu que es compensa únicament gràcies a la immigració.
Retrocessos en la fecunditat
Contràriament a les expectatives de l’INE, el nombre de fills per dona ha disminuït a un preocupant 1,12, una xifra que dista molt del 2 necessari per mantenir la població. El 2023, Espanya va registrar 320.656 naixements, un 24,7% menys que fa una dècada, i la taxa d’avortament supera els 100.000, indicant que per cada tres naixements, es produeix un avortament.
El paper de la immigració en el creixement poblacional
Malgrat les estadístiques preocupants, la població total d’Espanya ha crescut, arribant a 48.946.035 habitants, amb un increment de 134.890 persones en només tres mesos. Aquesta situació es deu principalment a l’alta immigració dels darrers anys.
Transformacions en les estructures familiars
La disminució de la taxa de nupcialitat, que ha caigut un 5,11% en comparació amb l’any anterior, reflecteix un canvi significatiu en els models familiars, amb només 3,55 matrimonis per cada mil habitants. A més, l’edat mitjana de les dones al tenir el primer fill s’ha elevat a 32,5 anys, la qual cosa dificulta la possibilitat d’un segon fill.
Catalunya: un cas amb matisos propis
Catalunya presenta una realitat demogràfica similar, amb una taxa de fecunditat de 1,2, lleugerament superior a la mitjana espanyola, però encara insuficient. La migració, més elevada que la mitjana estatal, incrementa la pressió sobre els serveis i l’habitatge, especialment en zones urbanes.
Afiliació religiosa i fecunditat
Un estudi recent del Centre d’Estudis Sociològics de la Generalitat ha posat de manifest que la fecunditat varia significativament segons l’afiliació religiosa. Les dones musulmanes lideren amb un índex de 3,15 fills, seguides per les catòliques practicants (2,26) i les evangèliques (2,19). Aquestes dades subratllen un problema social profund, ja que la disminució del catolicisme es correlaciona amb la caiguda en la natalitat i la nupcialitat.
Un futur incert sense mesures efectives
L’erosió del catolicisme com a element central en la societat espanyola presenta conseqüències preocupants per al futur demogràfic del país. Sense actuacions decidides per abordar aquesta crisi demogràfica, tant Espanya com Catalunya s’enfronten a un panorama difícil que pot afectar la seva viabilitat a llarg termini.