Un llegat controvertit: la política del fill únic
Entre 1980 i 2015, la Xina va implementar una política dràstica que limitava la natalitat a un sol fill per família. Aquesta mesura, dissenyada per controlar l’explosió demogràfica, ha deixat una empremta profunda en la societat xinesa. Amb el pas del temps, Pequín ha anat relaxant aquesta norma, permetent dos fills des de 2016 i finalment tres a partir de 2021, en un intent desesperat de fer front a una imminent crisi demogràfica.
L’impacte social de les restriccions
Els efectes de la política del fill únic s’han manifestat en múltiples dimensions, afectant especialment les dones. Aquelles que van viure sota aquest règim recorden les pressions que van patir, tant dels seus pares com de la societat, per complir amb les expectatives culturals que donaven prioritat als fills homes. Ara, amb la maternitat a l’horitzó, moltes d’aquestes dones mostren una clara reticència a tenir fills, complicant així les iniciatives del govern per fomentar un augment en les taxes de natalitat.
La desaparició de nenes: una estadística inquietant
Segons experts com Li Shuzhuo, director del Centre de Recerca de Població i Política Social, es calcula que durant els anys de la política del fill únic, aproximadament 20 milions de nenes van ser perdudes a causa d’avortaments selectius i infanticidis. Aquesta tendència va reforçar la idea que les nenes eren menys valuoses, perpetuant una preferència cultural per als fills homes.
Campanyes per revertir la caiguda de la natalitat
Amb la introducció de la política de tres fills, el govern xinès ha llançat diverses campanyes per promoure una ‘cultura pro natalitat’. Cartells i eslògans que abans advertien contra tenir més d’un fill ara criden a la responsabilitat de tenir més descendència. Malgrat les bones intencions, la resposta del públic ha estat mista, amb nombrosos comentaris irònics que recorden les advertències passades.
Una situació alarmant: la caiguda de la natalitat
L’informe de naixements de la Xina del 2024 revela que la taxa de fecunditat ha caigut a un alarmant 1,0, molt per sota de la taxa de reemplaçament de 2,1 necessària per mantenir la població. A les ciutats com Shanghai, la situació és encara més crítica, amb un 50% de les dones no tenint fills, la qual cosa planteja un seriós repte demogràfic.
Obstacles per a la reversió de la tendència
Experts com Yi Fuxian assenyalen tres factors clau que dificulten el repunt de la natalitat: un desig de fertilitat baix, costos elevats associats a la criança i una taxa d’infertilitat creixent. De tots aquests, l’únic que el govern pot abordar de manera efectiva és l’assequibilitat. Recentment, s’han proposat nous incentius, com subsidis per naixement i una major disponibilitat de guarderies, però els resultats són encara insuficients.
Competència global: Xina vs. Índia
Amb una població que supera els 8.000 milions, la competència demogràfica entre la Xina i l’Índia s’intensifica, especialment després que l’Índia hagi superat la Xina en nombre d’habitants. Aquesta nova dinàmica podria tenir implicacions importants per a les dues nacions en el seu camí cap a la supremacia global.
Reflexions sobre el futur demogràfic
A mesura que la Xina afronta aquests desafiaments demogràfics, queda per veure com s’adaptarà el govern a les necessitats canviants de la seva població. La història de la política del fill únic és un recordatori potent de com les decisions polítiques poden influir en la societat durant dècades, i ara, amb la mirada posada en un futur incert, el país es troba en una cruïlla crítica.