Un viatge musical inigualable
Eddie Henderson es considera una autèntica llegenda del jazz, un trompetista que ha deixat una empremta inconfusible en la música. Nascut a la gran ciutat de Nova York l’any 1940, aquest artista continua demostrant una vitalitat i talent que sorprenen fins i tot després de dècades dedicades a l’escena musical. Ha tingut la privilegiada oportunitat de compartir escenari amb figures emblàtique com Herbie Hancock, Art Blakey, i Max Roach. A més, Louis Armstrong va ser el responsable de la seva primera classe de trompeta, mentre que Miles Davis li va oferir la inspiració necessària per seguir el seu somni musical.
Una gira a Catalunya
Actualment, Eddie Henderson es troba de gira per Catalunya acompanyat del seu quintet, amb el trombonista Steve Davis com a col·laborador destacat. Després d’actuacions memorables a l’Ultramar de l’Escala i al Jamboree de Barcelona, el pròxim concert tindrà lloc a la Jazz Cava de Terrassa aquest divendres. Hem tingut l’oportunitat de parlar amb ell després del seu recent concert a l’Ultramar, en un ambient relaxat davant del mar.
Primers sentiments i bones vibracions
L’entusiasme d’Henderson és palpable: “Vam tenir la nostra segona actuació d’aquesta gira ahir a la nit, i em va fer sentir extremadament afortunat de tocar al costat d’aquests músics excepcionals. La química musical entre nosaltres és meravellosa, i cada un d’ells ve amb els deures ben fets. És un plaer immens compartir l’escenari amb aquests artistes tan talentosos”.
Reflexions sobre l’Ultramar
Quant a l’actuació a l’Ultramar, Henderson recorda: “Al principi vaig pensar que l’espai era petit, però quan vaig començar a tocar em vaig adonar que la intimidad va transformar tot el concert en una experiència única i preciosa. Tocar sense micròfon permet que el públic estigui més connectat, i la seva resposta fou increïble”.
El camí cap a la música
Sorprenentment, Eddie Henderson no sempre va seguir el camí de la música. A la seva infància, el seu padrastre, que era metge, l’animava a seguir una carrera en medicina, aportant una motivació que el va fer estudiar amb dedicació. “Estudiava medicina amb la idea de demostrar que podia aconseguir-ho, tot i que sempre hi havia una part de mi fascinada per la música”.
Un gir significatiu
La decisió de dedicar-se completament a la música va arribar després d’alguns anys equilibrant ambdues professions. La seva trajectòria va començar a l’edat de nou, quan la seva mare, ballarina al prestigiós Cotton Club de Harlem, el va presentar a Louis Armstrong. Aquesta primera lliçó de trompeta va ser fundacional, però el moment clau va ser a disset anys amb la seva trobada amb Miles Davis, un amic de la família que el va influenciar profundament.
Influències que deixen empremta
Amb un gran sentit d’admiració, Henderson recorda: “Louis Armstrong em va ensenyar directament a tocar la trompeta quan era només un nen, i no era del tot conscient de la importància del seu llegat. Amb Miles Davis, la història va ser diferent; la seva música em va fer sentir un profund respecte i admiració. El vaig sentir tocar amb John Coltrane i Cannonball Adderley, i aquells moments van marcar un abans i un després en la meva visió de la música”.
La dualitat de la seva trajectòria
Malgrat les seves ambicions musicals, Henderson també va completar els seus estudis en medicina i va treballar en un hospital durant diversos anys. “Després de graduar-me, vaig tenir l’oportunitat de tocar amb Herbie Hancock, i aquell moment em va fer adonar que la música era la meva autèntica passió. Tot i així, vaig estar en el món de la medicina durant dotze anys abans de traslladar-me definitivament a Nova York per integrar-me completament a la indústria musical”.
El llegat de la disciplina
“Aprendre disciplina des de jove és fonamental, perquè et permet abordar múltiples aspectes de la vida amb èxit. La disciplina és essencial tant a la música com a la medicina. Si des de petit aprens a ser disciplinat, podràs destacar en diverses àrees. Es clar que a mesura que es va creixent, els compromisos i les distraccions comencen a ocupar molt del teu temps”.
Moments que perduren
Entre els records que transcendeixen la seva carrèra, Henderson destaca tocar amb els seus ídols jazzístics com Herbie Hancock i Max Roach. “No em penedeixo de res de la meva vida; cada experiència ha estat valuosa i m’ha ajudat a créixer com a músic”.
Mirant cap al futur
“Encara em sento ple d’energia i passió, i em fa molta il·lusió el que m’espera després d’aquesta gira. En els propers mesos, tinc plans de gravar nou material a la ciutat de Nova York. A més, continuaré actuant amb la banda The Cookers, que compta amb el talent de Billy Hart, George Cables i Cecil McBee, a qui conec des de fa divuit anys. La clau és mantenir-se sa i creatiu”.