Un Acord Controversial
Al juny de 2023, el Partit Popular (PP) i VOX van formalitzar un pacte que va permetre la investidura de Marga Prohens com a presidenta del Govern Balear. Aquesta aliança va facilitar la inclusió de VOX en els Consells Insulars de Mallorca i Menorca, i va marcar un pas significatiu cap a la marginació de la llengua catalana en diversos àmbits de la vida illenca.
El Català en l’Educació: Un Territori de Conflicte
Històricament, el sector educatiu ha estat un escenari de confrontació en relació amb el català. El 2021, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va admetre un recurs de l’associació PLIS Educación, que demanava un canvi en el model d’immersió lingüística per incloure un 25% de classes en castellà. L’any següent, VOX va continuar la batalla legal amb un recurs al Tribunal Constitucional, assenyalant l’ús del català com a llengua vehicular com a potencialment inconstitucional.
El Pla Pilot de Lliure Elecció de Llengua
En el context de l’aprovació dels pressupostos autonòmics del 2024, la Conselleria d’Educació va implementar el Pla Pilot de Lliure Elecció de Llengua. Aquest pla, que va ser percebut com un intent de reduir la presència del català, va provocar una forta reacció entre la comunitat educativa, que el va considerar segregacionista. Les mobilitzacions de mestres i organitzacions culturals es van intensificar en resposta a les inquietuds generades.
La Desinformació i el Sector Sanitari
El sector sanitari no ha estat exempt de tensions relacionades amb el català. En setembre de 2024, diversos mitjans van informar sobre la pèrdua d’una plaça per part d’una oncòloga a causa de la seva manca de coneixements en català. No obstant això, des de la Conselleria de Salut es va aclarir que la metgessa no havia complert amb els requisits per a la plaça i que la seva situació era més complexa del que les notícies suggerien.
El Decret de Mesures Urgents
Per afrontar les crítiques sobre la manca de professionals en el sistema sanitari, el Govern va aprovar el Decret de Mesures Urgents, que eliminava el requisit del català per treballar en centres públics. Aquest canvi, tot i ser un pas per alleugerir la situació, va ser reconegut pel vicepresident del Govern com una solució insuficient davant la crisi d’habitatge que afecta els professionals del sector.
Resiliència del Català i la Necessitat de Mobilització
Amb les polítiques actuals, el futur del català a les Illes Balears es presenta incert. Ivan Solivellas, sociolingüista, i Tomeu Ramis, anestesiòleg, coincideixen en la necessitat d’una defensa activa de la llengua, alertant que sense un compromís ferm per protegir el català, es corre el risc d’enfrontar-se a futurs atacs. La falta d’organització en el sector sanitari i les tensions en el sistema educatiu són indicatives d’un panorama complex que requereix una resposta col·lectiva.