Preferències Lingüístiques a les Illes Balears
Segons les dades revelades en un comunicat de la Conselleria d’Educació i Universitats, un 78,5% de les famílies que resideixen a les Illes Balears han escollit el català com a llengua per a l’educació infantil, mentre que el castellà ha estat seleccionat per un 16% i un 5% no ha proporcionat informació al respecte. Aquestes xifres són especialment destacades a Menorca, on la preferència pel català ha arribat a gairebé un 90%.
Importància d’aquests Resultats
Les dades obtingudes subratllen una vegada més el fort suport que les famílies de les Illes Balears tenen cap al model educatiu que promou l’ensenyament en català. L’Assemblea de Docents ha destacat que aquest model ha demostrat ser efectiu al llarg de diverses dècades, pel que fa a objectius clau com la integració i la cohesió social, així com la igualtat d’oportunitats per a tots els estudiants.
Crítica al Pla Pilot de Segregació Lingüística
La poca acceptació que ha tingut el Pla Pilot de segregació lingüística en el sistema escolar, amb només 11 centres que s’han apuntat, conjuntament amb els resultats que indiquen la tria lingüística dels infants, demostren que les prioritats de la Conselleria durant aquest primer any han estat totalment inadequades. L’Assemblea de Docents insta a redirigir els esforços en matèria educativa cap a qüestions pràctiques i no ideològiques.
Context de la Llibertat d’Elecció Lingüística
Encara que la Conselleria hagi declarat que és la primera vegada que les famílies poden exercir l’elecció lingüística en l’educació inicial, aquesta pràctica ja havia estat una preocupació prèvia de governs anteriors, com el d’Antonio Matas, que van implementar normatives similars. Entre 2011 i 2013, les famílies ja mostraven una clara preferència pel català en els seus fills, amb percentatges que superaven el 60%.
Restricció en l’Elecció Lingüística
L’Assemblea de Docents ha recordat que el dret d’elecció lingüística només està reconegut per a l’educació infantil i que implica una atenció personalitzada de 6 a 16 hores setmanals. A més, han advertit que els centres educatius no rebran recursos addicionals per garantir aquesta atenció, el que pot generar dificultats logístiques i organitzatives, especialment en els centres amb necessitats d’atenció més elevades.