Un Viatge Nostàlgic al Videoclub
Recordo amb una tendresa especial les nits en què tornava a casa després de llargues jornades laborals. Aquell moment màgic, quan el rellotge marcava un quart d’11, em portava a agafar la meva Vespino i dirigir-me cap al videoclub Anguesan. Situat al bulliciós barri de la carretera de Barcelona, Anguesan era més que un simple negoci; era un refugi per als amants del cinema, un espai on podies trobar converses apassionades sobre pel·lícules recents, com el ‘Brazil’ de Terry Gilliam, o debats sobre la conveniència d’Eusebio Sacristán en el Dream Team de Cruyff.
El Cinema de Sèrie Z: Una Joia Inesperada
A l’entrada d’Anguesan, com en la majoria dels videoclubs que vaig visitar, hi havia una secció dedicada al que anomenàvem cinema de sèrie Z. Aquest gènere, que porta la sèrie B a un nou extrem, era una font inesgotable de diversió. Les actuacions dels actors, els guions absurds i els efectes especials rudimentaris es combinaven per crear obres que, malgrat la seva aparença, podien sorprendre amb moments brillants. Ed Wood, reconegut per Tim Burton, es va convertir en un símbol d’aquell cinema que, amb un pressupost mínim, aconseguia produir pel·lícules que ara són considerades clàssiques de la broma.
La Revolució del Terror: Un Gènere de Cult
El cinema produït fora dels grans estudis de Hollywood va obrir les portes a una nova generació de cineastes que, sense els recursos necessaris, van trobar en el gènere de terror un refugi. Productores com Troma, amb seu a Nova York, van proliferar, creant títols que, amb el temps, van aconseguir un estatus de culte entre els aficionats més apassionats. Encara que avui dia el gènere segueix evolucionant, amb influències asiàtiques i italianes, va ser durant les dècades dels anys vuitanta i noranta que va assolir la seva màxima popularitat, impulsat pel fenomen del videoclub.
El Fenomen de ‘Attack of the Killer Tomatoes’
Una de les pel·lícules que exemplifiquen aquest fenomen és ‘Attack of the Killer Tomatoes’, dirigida per John de Bello el 1978. Aquesta comèdia absurda, centrada en tomàquets assassins, va marcar una fita en el subgènere de terror psicòpata. La seva famosa cançó, que porta el mateix nom, mereixeria un lloc d’honor en la història de la música de pel·lícules, superant amb escreix altres èxits més comercials. A més, el seu èxit va donar peu a diverses seqüeles, sèries i fins i tot videojocs, consolidant així la seva llegenda.
Reflexions sobre el Passat
Aquells moments al videoclub Anguesan, envoltat de converses sobre cinema i descobriments inesperats, em recorden que el món del cinema és un univers de creativitat i passió, on fins i tot les produccions més modestes poden deixar una empremta duradora. El cinema de sèrie Z, lluny de ser només un entreteniment superficial, ens ofereix una finestra a la imaginació desbordant dels seus creadors i a la màgia del cinema independent.