Un dilema de conseqüències
El Tribunal de Comptes (TCu) ha rebutjat la sol·licitud de la defensa del líder d’ERC, Oriol Junqueras, i de vuit membres del Govern per suspendre el càlcul dels interessos de demora relacionats amb la causa de l’1-O i la despesa exterior. Tot i que és una qüestió tècnica, les implicacions són significatives. La Fiscalia i Societat Civil Catalana exigeixen que els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i diversos exalts càrrecs tornin un total de 4.146.274 euros a la Generalitat, corresponents a despeses vinculades al referèndum i a la promoció de Catalunya a l’estranger. Els interessos són calculats segons els pressupostos de l’Estat espanyol, des de la data de presumpte dany fins a la fermesa de la sentència. En el cas del 9-N del 2014, el president Mas i tres dels seus consellers van ser obligats a retornar 4,9 milions d’euros, a més de 1,2 milions d’euros en interessos. No va ser fins al febrer de 2022 que el Tribunal de Comptes va aixecar l’embargament de propietats del president Artur Mas i d’altres exconsellers pel 9-N, després del pagament dels interessos i les costes pendents de la condemna dictada el 2018. Finalment, els polítics catalans van rebre l’ajuda dels ciutadans, amb aportacions recollides i lliurades al tribunal a través de la Caixa de Solidaritat.
Implicacions legals i temporals
La consellera del departament segon de la secció d’enjudiciament, Elena Hernáez, esperava una resolució favorable del Tribunal de Comptes sobre la qüestió dels interessos de demora per impulsar la conclusió del judici de l’1-O, com ha fet saber recentment. La consellera ja va descartar ajornar el procés fins a l’aprovació de la llei d’amnistia, tot i la petició d’Esquerra. La sentència del Tribunal de Comptes podria emetre’s just al mateix temps que el Congrés dels Diputats aprovi definitivament la norma de l’amnistia pels fets del procés, que abasta el període del 2011 al 2023. La llei preveu l’amnistia dels procediments comptables, com en aquest cas, tot i que no contempla la devolució de les multes ni els diners ja pagats en sentència ferma, com en el cas del 9-N.
Pagament anticipat a la Generalitat
Els advocats d’ERC han sol·licitat el pagament provisional dels 4,1 milions a la Generalitat corresponents a l’1-O i l’Exteriors per tal de suspendre el càlcul dels interessos de demora fins a lemissió d’una sentència. Aquesta quantitat ja ha estat dipositada al Tribunal de Comptes mitjançant donacions a la Caixa de Solidaritat i avals de l’Institut Català de Finances com a concepte de fiança. Com en el cas de la consulta del 9-N del 2014, la Generalitat no considera que aquestes despeses la afectin i probablement seran els ciutadans, mitjançant les seves donacions, els qui assumeixin el cost principal i els interessos com a mostra de solidaritat amb els seus representants. Els 4,1 milions es van ingressar al febrer de 2020 en dues quantitats: 2.135.948 euros i 2.010.327 euros.
Controvèrsia sobre la mesura
Davant la negativa de suspendre els interessos de demora, Esquerra va demanar al Tribunal de Comptes que plantejés una qüestió d’inconstitucionalitat d’aquesta mesura, considerada onerosa i contrària a la Constitució i al protocol addicional del Conveni Europeu de Drets Humans. El partit sosté que aquesta mesura vulnera el dret a la defensa, ja que no contempla una manera de suspendre el càlcul dels interessos sense reconèixer la culpabilitat, ja que només amb el pagament es pot exhaurir la responsabilitat comptable. Això implica que no es pot fer el pagament i alhora continuar exercint el dret a la defensa. És a dir, en aquest cas, els polítics catalans es veuen obligats a admetre una irregularitat, en aquest cas comptable, i pagar per suspendre els interessos.
La Fiscalia rebutja aquest raonament de la defensa, i la sala de Justícia del Tribunal de Comptes ha confirmat que no plantejarà cap qüestió davant el Tribunal Constitucional. Així doncs, la defensa d’Junqueras estudia la possibilitat de presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem per demanar la modificació de la Llei 7/1988 de Funcionament del Tribunal de Comptes, amb l’objectiu que estigui més alineada amb els drets fonamentals.
Raonaments legals i precedents
El Tribunal de Comptes destaca que el sistema de càlcul dels interessos de demora es fa servir en altres àmbits, com en la recaptació tributària o en el procediment civil d’execució dinerària, on també es preveu l’embargament si la persona no diposita la quantitat exigida i que els interessos es comptabilitzen fins que els diners són entregats a l’afectat. Els interessos són una compensació pel retard en el pagament, segons resolucions de l’Audiència de Madrid del 2005 i altres del Tribunal Constitucional i del Suprem. En el cas de l’1-O, no hi ha cap perjudicat reclamant.