Una acció per la justícia social
El 21 d’octubre de 2023, un centenar de persones es van mobilitzar a Barcelona per protestar contra les atrocitats que es cometen a la Franja de Gaza. Aquesta acció, que va incloure l’ocupació dels accessos d’un hotel pertanyent a un oligarca israelià amb interessos en la indústria militar, va captar l’atenció mediàtica i va generar un debat intens sobre la responsabilitat social i política.
La detenció controvertida d’un activista
Pocs dies després, Esteve C., un dels participants en la protesta, va ser arrestat pels Mossos d’Esquadra al sortir de casa seva. La seva detenció es va basar en la seva aparició en imatges gravades per càmeres de seguretat de l’hotel, on es trobava entre altres activistes.
Procediments policials i drets individuals
Després de ser traslladat a la comissaria, Esteve va passar per un procés d’identificació que inicialment semblava rutinari. No obstant això, els agents van intentar prendre-li les empremtes de tots els dits i fer-li fotografies, un fet que ell va qüestionar, argumentant que necessitava parlar amb el seu advocat i que aquest procediment no era legal.
La defensa i les normes legals
El seu advocat, David Aranda, va defensar que cap individu ha de ser obligat a contribuir amb proves que puguin ser utilitzades en la seva contra. Aquesta posició va ser recolzada per una recent decisió de l’Audiència de Barcelona, que va considerar que les diligències d’aquest tipus només poden ser realitzades de manera voluntària.
Un precedent legal
Nou mesos després de la detenció, la Secció Segona de l’Audiència de Barcelona va fallar a favor de la defensa, citant jurisprudència del Tribunal Suprem que estableix que un investigat no té l’obligació de proporcionar elements que puguin ser utilitzats en la seva acusació. Aquesta decisió no només afecta el cas d’Esteve, sinó que pot tenir implicacions més àmplies per a futurs casos similars.
Reflexions sobre els drets en dependències policials
Esteve ha expressat que és fonamental que es reconeguin els drets de les persones en situació de detenció. La seva experiència posa de manifest la necessitat de claredat en els procediments policials i la importància de defensar els drets individuals davant de possibles abusos. Aranda ha subratllat que no hi ha cap normativa específica que reguli la captura d’imatges dels investigats, el que genera un buit legal preocupant.
La polèmica dels àlbums fotogràfics en investigacions
Aquesta no és la primera vegada que la creació d’àlbums fotogràfics en contextos policials genera controvèrsia. En 2014, durant les protestes per Can Vies, es va criticar l’ús d’estratègies similars per identificar manifestants. Les defenses van aconseguir que aquestes ‘proves’ fossin declarades nules, evidenciant la importància de la vigilància sobre els drets civils en situacions de conflicte.