Un comiat inesperat
El festival Sant Antoni Música (SAM) s’acomiada de la cartellera cultural de la Massana. No obstant, no ha estat un comiat voluntari, sinó més aviat forçat. La corporació comunal actual considera que aquest format no funciona, malgrat haver programat a les seves tres edicions més de trenta artistes andorrans, donant a conèixer grans talents com Júlia, Helena o Eugènia, així com grups de nova creació i nombroses corals del país . Tot això combinat amb la presència de reconeguts artistes de talla internacional com ara Beth, Lluís Gavaldà o Ludwig Band. Un festival que ha esdevingut una finestra de benvinguda a l’any nou, on sempre s’ha prioritzat la promoció d’aquells artistes que presentaven nous treballs i també de nova creació. Un format inèdit a Andorra, però que ha tingut una forta repercussió mediàtica, especialment a Catalunya, on hem estat notícia, per exemple, a Enderrock, i que a més a més s’ha convertit en l’acompanyament ideal de la nostra festivitat per excel·lència: l’escudella de Sant Antoni.
La fi del festival
Tot i això, el comú ha decidit posar fi a aquest festival. Sota el pretext del pressupost i la lamentable excusa que en alguna proposta no s’ha aconseguit prou aforament, el SAM abaixa el teló. És inacceptable utilitzar la fórmula de dividir l’import total entre el nombre d’assistents per avaluar-ne el cost real. A més, hi ha moltes circumstàncies que poden determinar l’afluència de públic, com ara els horaris, la climatologia, la coincidència d’esdeveniments, la comunicació, el renom de l’artista, entre d’altres factors.
La importància de la cultura
És important que un comú entengui que la programació cultural no s’ha de veure com un negoci, sinó com un servei que s’ofereix a la ciutadania i, sobretot, com a compromís amb el teixit cultural del país. Aquest sector, que sempre ha estat maltractat per l‟administració, mereix sensibilitat política. Oferir a un artista jove o novell l’oportunitat de pujar a un escenari va més enllà del que pugui cobrar pel concert o del públic que hi assisteixi. Se li està brindant una gran oportunitat per guanyar experiència, currículum, confiança i prestigi, a més de la difusió que es pot aconseguir a les xarxes. La cultura és molt més que números.
Agraïments i reflexió
Vull agrair a tots els que hi han participat i han fet possible aquests magnífics tres anys de SAM a la Massana: artistes, tècnics, organitzadors i espectadors. Lamento també per aquells que ja s’havien ofert i estaven expectants de les noves edicions, ja que aquesta decisió, al meu entendre, va més enllà d’aspectes tècnics, és una qüestió de colors polítics. La cultura mai no hauria de ser objecte partidista. Per acabar, citaré una frase de Pérez-Reverte: ‘Cada edifici, cada quadre, cada llibre antic que es destrueix o es perd, ens fa una mica més orfes. Ens empobreix.’