Revelacions sobre els abusos a l’ordre jesuïta
Continuen sorgint notícies rellevants relacionades amb els actes d’abús dins de la Companyia de Jesús. La Cúria General ubicada a Roma, que representa l’òrgan de direcció més alt de l’ordre jesuïta, ha rebut un informe detallat sobre la investigació duta a terme pels seus membres a Bolívia. Aquesta indagació, realitzada el 2019, es va centrar en el cas de l’espanyol Lucho Roma, un missioner que, entre el 1983 i el 2002, va perpetrar abusos contra més d’un centenar de nenes indígenes. Roma no només en va abusar, sinó que a més va documentar els seus crims a través de fotografies i enregistraments en vídeo, deixant un testimoni escrit en un diari. D’acord amb la informació publicada recentment, aquest informe va arribar a mans de Claudi Paul, qui és el conseller del superior general de la Companyia de Jesús i té un paper clau a la regió d’Amèrica Llatina del Sud. El 2020, va enviar un correu electrònic al provincial Ignacio Suñol, destacant la necessitat d’actuar amb transparència i d’informar les autoritats competents a Bolívia.
Instruccions ignorades i manca d’accions
Malgrat les directrius rebudes, els jesuïtes a Bolívia van decidir desestimar totes les recomanacions, tret d’aquella que ordenava ocultar els escrits de Lucho Roma, els quals van ser denominats com Els Manuscrits de Charagua, en referència al lloc on Roma exercia la seva tasca missionera i on va cometre els seus delictes. Quan va sorgir l’escàndol, la Companyia de Jesús va optar per guardar silenci al voltant de la figura del capellà espanyol. Recentment, es va donar a conèixer un diari on Roma va confessar les seves atrocitats i va detallar més d’un centenar de víctimes. La informació adquirida durant la investigació realitzada el 2019, just abans de la mort de Roma, es va originar per una denúncia interna. Aquesta investigació va incloure informes forenses, testimonis que corroboraven els abusos i les evidències de l’encobriment sistemàtic dels mateixos per part de l’ordre durant anys. Després de la revelació d’aquests fets, els jesuïtes finalment van admetre els fets i van establir una comissió interna per comunicar-se amb les víctimes.
L’encobriment i la inacció
Un correu electrònic ha posat de manifest l’encobriment de casos no només per part dels jesuïtes a Bolívia, sinó també des de Roma. En ser interrogat sobre per què la Companyia de Jesús mai no va prendre accions disciplinàries contra els responsables a Bolívia, Claudi Paul va respondre que no li correspon tractar qüestions internes de la Congregació en fòrums externs. Al mateix missatge, es va negar a donar explicacions sobre per què no es van denunciar els fets a les autoritats. A més, la Companyia de Jesús ha declinat respondre més preguntes formulades pel mitjà de comunicació, amb el portaveu dels jesuïtes, Sergio Montes, limitant-se a dir que aquesta era l’única informació que podien proporcionar.
Detallant els abusos de Lucho Roma
A l’intercanvi de correus entre Claudio Paul i Ignacio Suñol el 2020, es van establir tres punts fonamentals que s’havien de seguir. Primer, calia dissenyar un pla per atendre les possibles denunciants d’abús, amb el suport de la província jesuïta de Xile. Aquest pla estava orientat a oferir tractament psicològic a les víctimes que es presentessin. Era essencial decidir qui s’encarregaria de rebre les víctimes (preferentment no un jesuïta) i establir un procés de reparació. Tot i això, fins ara, els jesuïtes no han brindat cap forma de suport ni reparacions a les víctimes, tot i que Lucho Roma va deixar documentats més de 70 noms de les seves víctimes al seu diari.
La comunicació i els passos a seguir
En segon lloc, es posa èmfasi en la necessitat de donar a conèixer el cas tant a nivell intern com extern. Paul va recomanar a Suñol enviar una carta als superiors de totes les comunitats jesuïtes al país per informar-los sobre la investigació de Roma, que havia revelat abundants abusos contra menors. També va esmentar que aquesta informació havia estat notificada al Vaticà i que, per a les víctimes que es presentessin, s’oferiria ajuda psicològica com a forma de compensació. A més, va instar a publicar un comunicat als mitjans de comunicació de la província, especificant el nom complet de Lucho Roma. Tot i aquestes indicacions, els jesuïtes van optar per emetre un breu comunicat al seu lloc web que no proporcionava detalls sobre el cas i només feia referència a les inicials del sacerdot.
Conseqüències de l’encobriment i la indignació
Finalment, Paul va advertir que els documents interns, incloent-hi la còpia de la investigació i el diari de Lucho Roma, havien de ser mantinguts a la Cúria amb un tracte reservat, assenyalant que es tractava d”informació classificada’. Aquesta és la única recomanació que els jesuïtes han seguit al peu de la lletra des de Bolívia. Al seu diari, Roma descrivia els abusos comesos entre el 1994 i el 2005, proporcionant detalls sobre les imatges, vídeos i atacs a més d’un centenar de nenes indígenes. Els documents, que sumen 75 fulls, estaven desordenats i molts sense data, organitzats en tres carpetes diferents. La Comunitat Boliviana de Supervivents ha expressat el seu profund descontentament davant l’encobriment sistemàtic que ha passat, no només a la Cúria Provincial de Bolívia, sinó també a la Cúria General a Roma.