El llegat controvertit de Miguel Cabanellas: un general entre dictadura i guerra

Un final tràgic en temps de conflicte

Un 19 de novembre de 1938, fa gairebé nou dècades, la ciutat de Màlaga va ser testimoni de la mort del general Miguel Cabanellas Ferrer, una figura central en els esdeveniments que van marcar la Guerra Civil espanyola. En un context marcat per la turbulència política, la seva desaparició es va produir en circumstàncies desconegudes que van aixecar nombroses sospites.

Un militar amb un passat complex

Nascut a Cartagena el 1872 en un entorn familiar dedicat a les armes, Cabanellas va forjar la seva carrera en els camps de batalla de Cuba i el Marroc. Va participar activament en conflictes històrics que van definir la seva trajectòria militar, com la Tercera Guerra de la Independència i les guerres d’Àfrica.

De conspirador a diputat

La seva vida va prendre un gir inesperat en els anys 30, quan es va involucrar en una conspiració contra la monarquia d’Alfons XIII, la qual va resultar en l’execució de dos capitans. Malgrat aquest passat, va trobar un nou paper com a diputat dins de la coalició CEDA, que defensava els interessos antirepublicans durant la Segona República.

Un paper clau en la guerra

Cabanellas va jugar un paper fonamental en els esdeveniments que van desencadenar la Guerra Civil, participant activament en els preparatius del cop d’estat militar que va trastocar Espanya. La seva influència es va fer evident amb la restauració de la bandera monàrquica espanyola, que va reemplaçar la tricolor republicana en les zones ocupades pels rebels.

La controvèrsia de la bandera

A més, va incorporar l’àliga de Sant Joan al disseny de la bandera, un símbol que ha generat debat i interpretacions diverses a Catalunya i a la resta d’Espanya. Aquesta decisió va reflectir la seva alineació amb els valors nacionalistes que predominaven entre els colpistes.

La seva oposició a Franco

Un dels moments més significatius de la seva carrera es va produir durant una reunió de la Junta de Defensa Nacional el 21 de setembre del 1936, on Cabanellas es va oposar fermament a la idea de nomenar el general Franco com a líder suprem de la revolta. Les seves paraules ressonaven amb preocupació: va advertir als seus companys sobre les intencions de Franco, que, segons ell, desitjava consolidar el seu poder sense deixar espai a altres.

Reflexions sobre el seu llegat

Miguel Cabanellas és recordat com una figura contradictòria, que va navegar entre la lleialtat militar i les ambicions polítiques en un moment de gran turbulència. La seva mort, envoltada de misteri, continua alimentant el debat sobre el seu paper en un dels períodes més foscos de la història d’Espanya, deixant un llegat que encara provoca discussions entre historiadors i analistes.

Related posts

Connexions empoderadores: el renaixement de l’educació braille

Victòries imprevistes: el títol de Liverpool i els passos predictius

Explorant Essex: un viatge de descobriment i connexió