Transformant l’espai amb art: la trajectòria de Georgina Franquesa
Georgina Franquesa Claramunt, aclamada artista de 51 anys, ha convertit Igualada en un llenç vibrant a través dels seus murals. Amb un estil que recorda al còmic, aquesta creadora ha dedicat més de dues dècades a embellir la ciutat, fusionant la seva passió amb el seu compromís en la formació artística i la defensa de la presència femenina en el món del graffiti.
Un inici marcat per l’adrenalina
La seva fascinació per l’art va néixer a l’escola, on els esbossos es convertien en una forma d’escapar de la rutina. La seva vida va canviar radicalment quan va conèixer el Chema, la seva parella, que la va introduir al món del graffiti. La frase que va marcar el seu camí, “No vaig a discoteques, vaig a pintar”, la va inspirar a explorar una nova forma d’expressió que la va atrapar per complet.
L’art com a reivindicació
Els murals que crea no són només decoratius; són una manifestació de la seva identitat i una forma de reivindicació. Georgina destaca que ocupar un espai amb art és en si mateix un acte de rebel·lia. Al principi, la seva obra passava desapercebuda, però ara, amb murals més visibles, la seva aportació ha estat reconeguda i apreciada.
Superant obstacles en un món masculí
La seva trajectòria no ha estat fàcil. En els seus inicis, li oferien espais aïllats per pintar, però no es va rendir. Va fundar una associació per guanyar-se el respecte i aconseguir murs en llocs estratègics. Ara, el seu talent és reconegut amb encàrrecs de botigues i particulars, un reflex del canvi en la percepció de l’art urbà.
Un panorama canviant per a les dones en el graffiti
Fa més de dues dècades, la presència femenina en el graffiti era gairebé inexistent. Georgina recorda festivals on només hi havia unes poques dones entre un mar de pintors masculins. No obstant això, amb el temps, ha observat un augment notable de dones que s’atreveixen a expressar-se a través d’aquest art, un canvi que celebra amb entusiasme.
L’educació com a fonament del canvi
El graffiti ha evolucionat de ser considerat un acte vandàlic a ser acceptat com a part de l’educació artística. Quan Georgina imparteix tallers a nens, observa la seva emoció i creativitat, però també una pèrdua gradual d’innocència a mesura que creixen. A través de la seva tasca, intenta transmetre que el graffiti és una forma d’art rica en cultura i història.
Mantenint viva la flama creativa
Amb la mirada posada en el futur, Georgina espera un relleu generacional en el món del graffiti. Ella i el Chema són conscients que amb el pas del temps, necessiten que noves veus s’uneixin a aquesta forma d’expressió artística. La seva determinació i passió són evidents; la creativitat la guia constantment, ja sigui creant murals, dissenyant joies o contribuint a projectes teatrals.
Accions col·lectives que marquen la diferència
Un dels projectes més destacats de Georgina és l’acció mural del 8M, que busca visibilitzar les veus femenines en l’art urbà. Aquesta iniciativa ha reunit artistes d’Igualada, cadascuna amb la seva perspectiva, per generar un debat i deixar un llegat que reforce el paper de les dones en l’art i la societat.
Un futur esperançador
Georgina està convençuda que accions com aquesta poden canviar la forma en què es percep el graffiti i la participació femenina en aquest àmbit. Pintar un mural de manera col·lectiva no és només un acte artístic; és una afirmació de presència i una resistència a les normes tradicionals. La seva passió per l’art urbà és una font d’inspiració, i si el seu treball encoratja més dones a explorar aquesta disciplina, el seu esforç haurà valgut la pena.