Un festival ple de màgia
Fa gairebé dos anys, l’In-Edit, el festival de cinema documental musical, va regalar una experiència única un dissabte a la tarda. Aquells que es van atrevir a desafiar la temptació de la migdiada van trobar una recompensa especial: la projecció de Travelin Band: Creedence Clearwater Revival al Royal Albert Hall. Estrenat el 2022 i dirigit per Bob Smeaton, el documental porta l’espectador a un dels dos concerts que la banda va oferir a l’emblemàtica sala londinenca l’abril del 1970. La Creedence, en el seu millor moment, conqueria Europa amb la seva energia i carisma a l’escenari.
Records d´un concert icònic
La pel·lícula no només mostrava el brillant concert a Londres, sinó que també oferia fragments de la història del grup des dels seus inicis a Califòrnia fins a la gira europea. El narrador, l?actor Jeff Bridges, portava els espectadors a través d?aquests moments històrics. A la sala gran del cinema Aribau, les emocions estaven a flor de pell. Els assistents, alguns contemporanis d’aquella època, i d’altres que recordaven els pares gaudint dels discos, s’aixecaven a aplaudir després de cada cançó, com si tornessin a ser el 1970. La màgia de l’In-Edit havia aconseguit la seva comesa.
El llegat de Creedence Clearwater Revival
La dissolució de Creedence Clearwater Revival el 1972 va marcar el començament de la carrera solista de John Fogerty. Tot i que va tenir moments destacats, l’ombra de la llegendària banda sempre ho va perseguir. El llegat de Creedence és massa gran per quedar eclipsat, encara que no reben el mateix reconeixement que altres contemporanis del rock.
Una notícia inesperada
La notícia que John Fogerty actuaria al festival de Cap Roig aquest any va ser rebuda amb entusiasme i sorpresa. Pocs esperaven que tornés a aquestes terres. La seva primera visita va ser el 2009, quan va debutar a Barcelona al Sant Jordi Club, una nit inoblidable plena dels seus innombrables èxits. Aquella actuació es recorda vívidament fins i tot després de quinze anys.
Tornada en família
Aquesta vegada, Fogerty tornava amb dos dels fills a l’escenari, una unió familiar que aportava un sentit de confiança i complicitat. La notícia va alegrar molts seguidors que esperaven tornar a gaudir de la seva música en viu.
Més de mig segle de música
Al llarg de més de cinquanta anys, John Fogerty ha mantingut viva la seva passió per la música, tancat a l’estudi i llançant àlbums que continuen el seu llegat. Des de Centerfield el 1985 fins a Revival el 2007, Fogerty ha demostrat la seva capacitat per crear música memorable.
La barbacoa dels Fogerty
El concert a Cap Roig prometia ser una celebració més que un simple espectacle. A l’àrea de marxandatge, camises de franel·la a 85 euros i altres peces convidaven els assistents a preparar-se per a una nit de música i records. Amb la grada plena, un vídeo previ explicava el concepte darrere de la gira, amb imatges de motocicletes a l’estil Easy Rider i símbols d’una Amèrica reconeixible.
La música va començar amb ‘Bad Moon Rising’, però l’arrencada va ser lent. Petits esments a llegendes com Jimmy Page, Jeff Beck i Eric Clapton es barrejaven amb records personals de Fogerty. Tot i la bona voluntat, semblava que faltava una mica de dinamisme per encendre l’espurna.
Un ambient familiar
En cert moment, Fogerty va presentar els seus fills i la seva dona, present a Calella de Palafrugell. Li va dedicar la cançó Joy of My Life, acompanyada d’imatges familiars. Tot i la crítica d’alguns puristes, el concert tenia un aire de reunió familiar, allunyant-se una mica del que els fans esperaven.
Amb Keep on Chooglin, l’energia de la banda va començar a elevar-se, però seguia faltant alguna cosa. Fins i tot ‘Have You Ever Seen the Rain?’, una de les seves cançons més conegudes, no va aconseguir assolir el clímax esperat. El públic cantava i s’aixecava, però alguna cosa faltava perquè veritablement s’enlairés.
Tancament amb sabor agredolç
El saxofonista va aparèixer novament als bisos amb ‘Proud Mary’, un intent final de revitalitzar la nit. Tot i això, el concert va acabar amb una sensació agredolça, semblant més a una reunió familiar que a un vibrant espectacle de rock. Tot i això, la màgia de veure una llegenda com John Fogerty en viu segueix sent un privilegi que pocs volen perdre’s.