Nova sanció econòmica per a Vox i PP en el cas dels indults
Una altra vegada, la sala tercera del Tribunal Suprem, dedicada al contenciós administratiu, ha emès sentències que no solament rebutgen els recursos presentats pel Partit Popular i Vox contra l’indult concedit a l’exconseller Jordi Turull, sinó que també condemna aquestes dues formacions a pagar les costes judicials a causa de la seva temeritat processal.
Multa imposada per la llei de jurisdicció contenciosa administrativa
Les dues resolucions, conegudes gràcies al seu accés per diversos mitjans, determinen que Vox i PP han de pagar cadascun 4.000 euros en aplicació de l’article 139 de la Llei de la Jurisdicció del Contenciós Administratiu. Aquest no és un cas aïllat; la mateixa sala ha castigat anteriorment la interposició de recursos contra els indults atorgats pel govern espanyol a polítics independentistes.
Altres figures polítiques afectades
L’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i l’exlíder de Ciutadans, Inés Arrimadas, també van ser sancionats per presentar recursos repetitius contra els indults, com els de l’exlíder d’ERC, Oriol Junqueras, i l’expresident d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
Conceptes clau en les resolucions
Les dues resolucions són exemplars en el que es consideren pràctiques processals adequades i, en particular, en el que es denomina ‘violència ambiental,’ un terme emprat pels recurrents per justificar el seu suposat perjudici. Els magistrats, encapçalats per Pablo Lucas Murillo de la Cueva, adverteixen que ser part en un procés penal no legitima automàticament per intervenir en un procés contenciós, on no es contempla l’acció popular.
La legitimació dels partits per impugnar indults
Les resolucions, de 22 i 25 pàgines respectivament, expliquen detalladament què és la legitimació per recórrer contra un acte de govern com un indult. Els magistrats recorden al PP i Vox que la seva condició de partits no els atorga més drets que qualsevol altre ciutadà pel que fa a l’execució o no d’una sentència derivada de l’aprovació d’un indult.
Argumentació jurídica del tribunal
El tribunal recalca que no es pot considerar una defensa subjectiva de la legalitat com a argument vàlid per anul·lar un decret d’indult. Segons els magistrats, la capacitat de recórrer un indult depèn de qui pot resultar perjudicat, no de qui té dificultat per presentar el recurs. Insisteixen que no es tracta d’una immunitat a la revisió jurisdiccional, sinó de qui pot ser considerat afectat o habilitat per defensar interessos col·lectius.
Confusió entre interès col·lectiu i particular
Els magistrats argumenten que la confusió entre interès col·lectiu i particular no permet concedir legitimitat als partits polítics per recórrer un indult. Subratllen que cap precepte legal atorga aquesta legitimació residual proposada, tenint en compte que els interessos generals orfes de titularitat no són més que interessos col·lectius.