La Identitat Lingüística en Perill
En els darrers anys, s’ha observat un gir preocupant en el discurs al voltant del catalanisme i el valencianisme. Cada vegada més, s’ha caigut en un essencialisme que limita la llengua i la cultura a una simple qüestió d’identitat, oblidant l’aspecte de participació i inclusió. Aquesta tendència ha propiciat la creació de comunitats tancades, on només s’accepten aquells que s’ajusten a un relat homogeni, excloent així a una gran diversitat de veus que podrien enriquir la conversa.
Un Missatge de Tancament i Involució
El nativisme, manifestat a Catalunya a través de figures com Sílvia Orriols i el seu partit Aliança Catalana, no és un simple fenomen anecdòtic. Representa una involució política que busca convertir la defensa del català en una causa exclusivista. Aquesta actitud, centrada en traçar fronteres entre ‘els nostres’ i ‘els altres’, és insostenible i posa en risc el futur de la llengua, convertint-la en un element irrellevant si no es transforma en un instrument d’inclusió i d’emancipació.
Una Nova Perspectiva Educativa
La recent consulta sobre l’ús del valencià com a llengua vehicular en els centres educatius del País Valencià ha il·luminat una veritat fonamental: el valencià no ha de ser només una herència, sinó una elecció col·lectiva. A l’CEIP Carme Miquel d’Algemesí, per exemple, el valencià va obtenir un 88% de suport, demostrant que la llengua pot ser adoptada amb entusiasme per comunitats diverses, incloent aquelles amb un alt percentatge d’alumnat d’origen estranger.
Desmuntant Mites sobre la Defensa de la Llengua
Els resultats de la consulta desmenteixen la idea que només els valencianoparlants ‘tradicionals’ poden ser els guardians de la llengua. La realitat és que el valencià pot prosperar i expandir-se quan és percebut com una eina útil, accessible i compartida. La seva supervivència no es basa en lamentar-ne la pèrdua, sinó en l’ús actiu i l’oferta d’un espai on tothom pugui sentir-se inclòs.
El Valencià com a Eina d’Igualtat
En el passat, a Catalunya, la immersió lingüística va ser un èxit gràcies a l’esforç popular i la lluita de famílies diverses, incloent moltes d’origen immigrant. Aquestes famílies veien el català com una oportunitat per garantir un futur millor per als seus fills. Així, la llengua es va convertir en un instrument d’igualtat i cohesió social, i ara és el moment de fer-ho també amb el valencià.
La Diversitat com a Valor
La diversitat cultural i lingüística no representa una amenaça per al valencià, sinó que és la seva essència. Molts valencians, incloent-me a mi mateix, hem crescut en un entorn on conviuen múltiples llengües i cultures. El que realment importa és el compromís col·lectiu amb la llengua, que es pot expressar no només per herència, sinó per elecció i militància.
Un Futur Inclusiu per al Valencià
El destí del valencià no ha de dependre d’un purisme identitari, sinó de la seva capacitat per adaptar-se i ser útil per a tothom. És fonamental garantir la seva presència en l’educació, els mitjans i l’administració, així com promoure’l com una llengua d’acollida. Aquells que intenten limitar el valencià a una identitat exclusiva no només s’equivoquen, sinó que contribueixen a la seva potencial desaparició. En aquest sentit, el valencià ha de ser un símbol d’inclusió i un espai per a tots els qui desitgin formar part d’aquesta rica diversitat cultural.