BRENTING BARRIERS: La història de Sanemi
Amb només 12 anys, Sanemi ha transformat la seva narració des del silenci fins a l’apoderament. Nascuda profundament sord, és un far de l’esperança, defensant una comprensió més àmplia de la pèrdua auditiva i les capacitats dels que hi viuen. Amb els implants coclears que milloren el seu món, expressa orgull de les seves “orelles bionàries”, desafiant les percepcions de la societat al llarg del camí.
El viatge al so: les primeres experiències de Sanemi
El viatge auditiu de Sanemi va començar als 15 mesos quan va rebre implants coclears, tecnologia que ha redefinit la seva capacitat de connectar -se amb el món. La seva primera trobada amb el so —un suau campana de tambor— va oferir una inundació d’emocions, tal com explica la seva mare, Manjiri. “Va ser un moment de llàgrimes, però també alleujament i alegria”, recorda, destacant la importància d’aquest primer so.
Canvi de perspectives: les idees errònies de la societat
Malgrat els avenços en la tecnologia, una recent enquesta de YouGov realitzada per Audition Verbal UK va revelar que només el 36% dels adults a l’est d’Anglaterra creuen que un nen profundament sord pot aconseguir una comunicació parlada comparable als seus companys auditius. Aquesta estadística subratlla la necessitat de major consciència i educació sobre les habilitats dels individus sords.
Aspiracions educatives: ambicions de Sanemi
Es matricula al Comberton Village College, Sanemi somia amb un futur ple d’oportunitats, ja sigui en idiomes, periodisme o cocció. Les seves aspiracions exemplifiquen la seva creença que la sordesa no hauria de limitar el potencial. “Puc participar en tot, igual que els meus amics auditius”, afirma, animant els altres a veure més enllà de les discapacitats.
Més enllà de l’aula: compromís extracurricular
Els implants coclears de Sanemi no només li han proporcionat la capacitat de sentir, sinó que també han obert portes a diverses activitats extraescolars. Des de la dansa índia fins a les classes d’idiomes, els seus exercicis reflecteixen una determinació de relacionar -se plenament en la vida. “He pogut fer molt més gràcies als meus implants”, comparteix, destacant les experiències enriquidores que li permeten.
El viatge d’una família: comprensió i suport
El camí cap a l’acceptació va començar quan Sanemi va ser diagnosticat amb només dos mesos. La seva família es va enfrontar a un remolí d’emocions mentre navegaven per proves i incertesa. “Va ser difícil acceptar al principi”, admet Manjiri, destacant la importància del suport estructurat durant tot el desenvolupament de Sanemi. La comunicació per a Sanemi transcendeix els mètodes tradicionals; Ella prospera en entorns on brillen les habilitats verbals, negant la necessitat de la llengua de signes o la lectura de llavis.
Una crida a l’acció: abastar les habilitats sobre discapacitats
Manjiri defensa un canvi de mentalitat, recordant a la societat que les discapacitats físiques no defineixen les capacitats d’una persona. “El viatge de Sanemi demostra que amb el suport adequat, qualsevol pot assolir els seus somnis”, afirma amb passió. Aquest sentiment es fa ressò de les pròpies paraules de Sanemi, ja que anima els altres a reconèixer el potencial de cada individu, independentment dels seus reptes.
Mentre mirem cap a un futur on prevalgui la comprensió i la inclusió, Sanemi és un testimoni de la resiliència i el poder de la tecnologia per transformar la vida. La seva història no es tracta només de superar el silenci; Es tracta d’amplificar veus que mereixen ser escoltades.