Revolució Escènica al Grec Festival
L’univers artístic d’Ester Guntín ha emergit recentment en diversos espais culturals, des de la Sala Beckett fins al Teatre Lliure, passant pel CCCB i el Gran Teatre del Liceu. La seva versatilitat com a directora d’escena i coreògrafa es posa de manifest amb cada nova producció. La seva obra més recent, ‘Quiso Negro’, estrenada al Grec Festival de Barcelona, reafirma la seva posició com una figura central del panorama escènic contemporani.
Una Proposta Dramàtica Que Va Més Enllà del Premi
Més enllà de ser un projecte nascut per un premi acadèmic, ‘Quiso Negro’ se situa com un referent d’alta qualitat artística. Malgrat que alguns detalls podrien ser polits, l’obra de Guntín destaca per la seva capacitat de fusionar tots els elements escènics de manera diligent, creant una experiència que no només atreu l’atenció sinó que la manté.
Interconnexió entre Cos, So i Imatge
La proposta escènica de Guntín una altra vegada revela la seva habilitat per integrar cos, so, imatge i concepte. Aquesta conjunció no es percep com un simple suport entre els elements, sinó com un teixit vital que eleva l’espectador a un nivell de catarsi compartida. Amb referència al ritus del tarantisme, l’obra s’endinsa en dimensions profundes de l’existència humana, buscant respostes a la mort simbòlica del cos.
Reflexionant sobre la Mort i la Música
Guntín, en diàleg amb experts en el seu pòdcast, explora el significat actual del tarantisme, una pràctica medieval italiana que es creia curativa mitjançant el ball. Aquesta connexió amb el ritornell musical condueix a un viatge interior, on es revela el poder del cos en la seva vulnerabilitat i la seva dinàmica de renou.
La Dinàmica d’Identitat en Escena
L’obra avança cap a una nova dimensió existencial, on el públic sovint es perd en un reflex de si mateix. Els intèrprets, vestits amb elegància, conviuen dins aquest espai creat per Guntín, reconfigurant la seva identitat a través de passos i ritmes, que bé podríem anomenar el viatge de l’ànima.
Un Equilibri entre Improvisació i Control
Considerant la separació entre dramatúrgia i coreografia, podem notar que aquesta tensió és present en ‘Quiso Negro’. La màgia es troba en el ritornell que no sols s’executa, sinó que es viu, gràcies al treball excel·lent dels músics i l’escenografia que crea un context immersiu per als espectadors.
Desafiant Normes i Expectatives
Encara que el ritornell inicial pot semblar llarg, el seu desenvolupament culmina en un desenllaç significatiu. La posada en escena, amb una escenografia que abasta tant elements renaixentistes com futuristes, proporciona un marc poètic que suporta la narració de l’obra.
Ester Guntín: Una Veu Autèntica en el Teatre Contemporani
Amb ‘Quiso Negro’, Ester Guntín es reafirma com una creadora significativa, rellevant per la seva sobrietat i la cura en cada aspecte escènic. No es tracta només d’una coreografia, sinó d’una experiència total que desafia les convencions, provocant que el públic reflexioni sobre el seu propi cos i la seva existència.