Una Visió Literària del Sector Penitenciari
La novel·la ‘No digas a nadie en qué trabajas’ emergeix com un testimoni potent sobre la realitat que viuen els funcionaris de presons a Catalunya. Amb un context marcat per la violència, la negligència i els drames personals, l’obra d’Albert Duchamp s’endinsa en les experiències quotidianes d’aquests professionals, oferint una perspectiva que sovint queda relegada a l’oblit.
Retrat d’un Sector Oblidat
Els funcionaris de presons han estat, en els darrers temps, al centre de notícies inquietants: agressions, tensions polítiques i tragèdies personals, com l’assassinat de la cuinera Núria López, s’han sumat a un panorama que exigeix atenció. Ara, amb aquesta novel·la, l’autor busca no només informar, sinó també humanitzar els que treballen dins d’aquest entorn hostil.
Una Narrativa Realista i Sense Filtre
A través d’un relat que desafia els estereotips, la història presenta un protagonista amb idees anarquistes que s’endinsa al món penitenciari amb l’objectiu d’ajudar un amic empresonat. Aquesta elecció el porta a un univers ple d’anècdotes i reflexions que il·lustren la complexitat de la vida dins de les presons, lluny de la idealització o demonització habitual.
Reflexions sobre Quatre Dècades de Canvis
La novel·la commemora els 40 anys de la transferència de competències penitenciàries a Catalunya, però ho fa d’una manera que desafia la norma. En lloc d’una celebració convencional, Duchamp ofereix un retrat cru i incisiu que destaca les realitats difícils que afronten els funcionaris, lluny de l’heroïcitat que sovint els atribueixen.
Una Experiència Humana
La força de la novel·la rau en la seva capacitat per captar l’experiència humana dels seus personatges. Els funcionaris no són presentats com a superherois, sinó com a individus reals amb lluites, triomfs i fracassos, reflectint així la complexitat de la seva tasca diària.
Un Altaveu per a Realitats Ignorades
Amb un enfocament que desafia les narratives predominants, ‘No digas a nadie en qué trabajas’ és una invitació a conèixer un sector que rarament acapara l’atenció pública. La novel·la ofereix una finestra a la vida quotidiana dels funcionaris penitenciaris, un grup sovint oblidat i malentès, i que, com bé saben, mereix ser escoltat.