Una Immersió en les Restes del Passat
En entrar al Museu Tàpies, et trobes amb un escenari que evoca la imatge d’un àngel que observa les restes d’un món en ruïnes. Les fotografies que decoren les parets, que retraten els carrers de París, ens transporten a un espai on el temps sembla haver-se aturat, tal com plantejava Walter Benjamin amb el seu àngel de la història. Aquesta dualitat entre l’art i la seva reproducció tècnica ens fa reflexionar sobre la pèrdua de l’originalitat i, alhora, sobre la democratització de l’art.
Una Exposició que Sorprèn i Captiva
Amb l’exposició titulada ‘Opacitas. Velar la transparència’, el museu presenta una artista catalana de renom, Anna Malagrida, que ha dedicat la seva carrera principalment a França. Aquesta mostra, comissariada per Patricia Sorroche, reuneix una selecció d’obres que abasten la primera dècada del segle XXI, oferint una experiència visual rica i variada. La disposició de les obres en tres espais permet observar tant les evolucions com les constants en el treball de Malagrida.
La Transformació de la Mirada
Malagrida busca desafiar la nostra percepció habitual. A través de la seva obra, ‘Vitrines’ (2008-2009), l’artista captura la desolació d’aparadors tancats que, per culpa de la crisi econòmica, s’han cobert amb una pintura blanca opaca. Aquesta capa, anomenada blanc d’Espanya, simbolitza no només la pèrdua de vitalitat comercial sinó també la desnaturalització de l’espai urbà. Les seves imatges esdevenen una meditació sobre la bellesa en la decadència, obligant-nos a replantejar el nostre apropament a l’art.
Un Diàleg entre el Flâneur i l’Internauta
La reflexió benjaminiana sobre el flâneur es presenta com un contrast amb la nostra actualitat dominada per la tecnologia. Mentre que el flâneur explorava les ciutats amb curiositat, el nostre rol ha evolucionat cap a un model d’observador passiu, on els algoritmes decideixen què veiem. Malagrida, amb les seves imatges, ens convida a recuperar aquesta mirada perduda, transformant cada fotografia en un objecte d’estudi que ens confronta amb la realitat que sovint evitem.
Una Reflexió sobre la Visió Contemporània
En un món on la transparència és sovint il·lusòria, l’obra de Malagrida ens desafia a qüestionar el que considerem veritable. La seva capacitat de convertir moments efímers en reflexions profundes ens recorda que la fotografia pot ser una eina de percepció més potent que les pantalles que ens envolten. La invitació a ‘empastifar-se l’ull’ amb blanc d’Espanya es transforma en una metàfora sobre la necessitat d’interrogar-nos sobre la nostra pròpia mirada.
