Un precedent en la responsabilitat parental
El 30 de novembre del 2021, Ethan Crumbley, un jove de 15 anys, va irrompre armat a l’Institut Oxford de Michigan, als Estats Units, i va cometre un tiroteig que va acabar amb la mort de quatre adolescents i set persones més ferides, incloent-hi un professor. El Tribunal de Michigan ha condemnat els pares d’Ethan, Jennifer i James Crumbley, a una sentència de fins a 15 anys de presó per la seva implicació en aquest tràgic esdeveniment, sent això el primer cas del país on uns progenitors són declarats culpables d’homicidi involuntari pel crim comès pel seu fill.
Responsabilitat parental
Aquesta sentència marca un precedent legal en la responsabilitat que tenen els pares en els actes violents comesos pels seus fills menors d’edat. El tribunal va determinar que els Crumbley van permetre que Ethan tingués accés a l’arma utilitzada en el tiroteig, la qual havia estat adquirida pel seu pare només quatre dies abans dels fets. A més, es va apreciar que els progenitors van passar per alt els problemes de salut mental del seu fill, malgrat les evidents mostres de conflicte emocional que havia mostrat abans de l’esdeveniment.
La defensa i les disculpes dels pares
Durant el judici, la defensa dels Crumbley va intentar argumentar que els pares no podrien haver previst els actes violents del seu fill. Tot i això, tant Jennifer com James Crumbley van adreçar disculpes als familiars de les víctimes, reconeixent les seves possibles mancances en la prevenció d’aquesta tragèdia. La parella ja havia estat detinguda des del mateix dia dels fets, esperant el veredicte judicial.
Altres casos i la repercussió de la sentència
Els Estats Units ja han vist altres casos on els pares han estat declarats culpables per la conducta imprudent dels seus fills, en especial en relació a incidents amb armes de foc. No obstant això, la resolució del cas Crumbley representa un pas significatiu en la responsabilitat dels progenitors davant dels actes dels seus fills menors. Aquesta sentència pot tenir implicacions significatives en casos similars a tot el país, obrint un debat sobre la tinença d’armes de foc i el paper dels pares en la prevenció de crims violents comesos pels seus fills.
