Desenllaç d’un conflicte: La caiguda de Barcelona
El 12 de setembre de 1714 va marcar una fita tràgica per a les autoritats catalanes, quan es va acordar la rendició de la ciutat davant del domini borbònic. Aquest succés no només va significar la pèrdua de control polític per a Catalunya, sinó que també va significar l’inici d’un procés de desmantellament de les institucions històriques, que havien tingut el seu apogeu a l’Edat Mitjana.
La conseqüència més immediata va ser l’abolició d’entitats fonamentals, com ara la Generalitat i les Corts Permanents, juntament amb un pacte fiscal que havia permès una relació avantatjosa entre la regió i el govern central a Madrid. En canvi, un nou règim tributari imposat pels soldats castellans es va instal·lar, carregant Catalunya amb un sistema de recaptació opressiu que afectaria la seva economia i societat durant més de cinquanta anys.
La construcció d´una Espanya uniformada
La transició cap a un estat centralitzat
Tot i que Felip V mai no va fer servir formalment el títol de ‘rei d’Espanya’, el seu mandat va marcar el començament d’un nou ordre polític: la creació d’una Espanya moderna, centralitzada i hegemònicament castellana. Amb la caiguda de Catalunya i posteriorment de Mallorca, s’eliminà l’antic règim foral, que havia estat un pilar durant els regnats dels Reis Catòlics i de la Casa d’Àustria.
Els contrastos econòmics entre Catalunya i el País Basc
A mesura que es consolidava el nou ordre, s’observava que el País Basc gaudia d’un estatus especial. Tot i la seva limitada puixança econòmica i un desenvolupament encara arrelat al sector primari, els bascos van aconseguir mantenir el seu antic sistema tributari, el fur basc, a diferència del que va patir Catalunya. Això va plantejar interrogants sobre la raó darrere de tal disparitat.
Les raons de la preservació del fur basc
Un suport polític crucial
Durant la guerra de Successió, el País Basc es va alinear amb la causa borbònica. Les seves elits estaven fortament integrades a l’administració central, cosa que va contribuir que els seus drets tributaris es mantinguessin. Per contra, Catalunya, impulsada per una revolució austriacista de base econòmica, va enfrontar un desenllaç fatal amb l’ocupació.
Les bases del règim foral
La consolidació del Règim Foral Basc es justifica no només per la lleialtat política, sinó també pel seu escàs pes econòmic en el context més ampli de l’imperi borbònic. En aquesta fase, es va establir un sistema tributari triple: el model comú, el fur basc i el fur navarrès, que coexistirien, encara que la seva lògica seria qüestionada al segle XIX.
Impactes futurs i el llegat del concert econòmic
Context de canvi i resistència
Al llarg del segle XIX diversos conflictes, inclosos els cops d’estat i les guerres civils, afectarien el panorama fiscal. La resistència del fur basc es va evidenciar fins i tot a través de lleis com la Llei Paccionada del 1841, que instava un procés d’adaptació per mantenir les singularitats d’aquests territoris enmig d’un canvi polític continu.
La tornada a l’autogovern i les seves implicacions
Després del franquisme, la transició cap a un autogovern renovat va permetre als bascos recordar la importància del concert econòmic. Aquesta recerca d‟autonomia fiscal, en el context d‟un nou escenari polític, planteja preguntes sobre la viabilitat d‟un model similar a Catalunya, que no ha gaudit de les mateixes condicions històriques favorables.
Reflexions sobre el futur de Catalunya
Mentre el País Basc va aconseguir conservar i revitalitzar el model foral dins d’un marc de concertació, la història catalana presenta un relat de resistència i pèrdua. La pregunta que persisteix actualment és si Catalunya podrà obtenir algun tipus d’acord fiscal tenint en compte les seves diferències estructurals i contextuals amb el País Basc. Infinites són les incògnites que envolten la relació entre aquestes regions i l’Estat espanyol.