Tràgic saldo de l’agressió russa
Segons dades publicades per la Fiscalia ucraïnesa, almenys 546 nens han perdut la vida i 1.319 han resultat ferits de diversa consideració a causa de l’agressió militar russa contra Ucraïna, que va començar el 24 de febrer del 2022. Les víctimes més recents s’han produït aquest mateix dijous, segons informa la fiscalia.
A la regió de Donetsk, una nena de 12 anys va perdre la vida en un atac rus amb llançacoets Grad contra el municipi de Memrik. A més, vuit menors d’entre 8 i 15 anys van resultar ferits en un atac rus a la localitat de Dergachi, a la regió nord-oriental de Khàrkiv.
La regió de Donetsk és la més afectada, amb 530 casos de nens morts o ferits. El segueix la província de Khàrkiv, amb 356 casos, i després Jersón, Dnipropetrovsk, Kyiv, Zaporiyia i Mykolajiv, amb més de cent menors morts o ferits a cadascuna d’aquestes regions.
Augment alarmant de les víctimes infantils
El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) ha advertit que el nombre de nens morts com a resultat dels atacs aeris en el conflicte ucraïnès ha augmentat gairebé un 40% el 2024 en comparació de l’any anterior. Segons les dades, entre l’1 de gener i el 31 de març, 25 nens haurien perdut la vida a causa dels atacs.
En un intent per abordar aquesta situació, representants de Moscou i Kyiv s’han reunit a Qatar per discutir la devolució dels nens separats de les seves famílies a causa de la guerra a Ucraïna. La comissionada per als Drets dels Infants a Rússia, María Lvova-Belova, ha declarat que s’han celebrat les primeres negociacions presencials amb la part ucraïnesa, amb la mediació de Qatar. L’objectiu és brindar ajuda a les famílies que es volen reunir novament.
És important destacar que tant Maria Lvova-Belova com el president rus, Vladímir Putin, enfronten ordres d’arrest emeses per la Cort Penal Internacional (CPI) per deportació il·legal de nens i el seu trasllat des de les zones ocupades a Ucraïna a territori rus, cosa que constitueix un crim de guerra. Lvova-Belova ha agraït els esforços de Qatar a la reunificació familiar.
Perspectives de pau a Ucraïna
Mentre Ucraïna s’enfronta als primers moviments d’una ofensiva russa esperada a l’est del país, s’han plantejat rumors en alguns sectors diplomàtics sobre la necessitat d’impulsar converses de pau. El mes que ve, Suïssa serà seu d’una cimera internacional d’alt nivell per buscar una solució pacífica a Ucraïna. Tot i això, els principals partidaris occidentals d’Ucraïna veuen pocs motius per entaular converses amb el president rus, Vladímir Putin, que ha mostrat poc respecte per l’Estat de dret i les normes internacionals. Cal destacar que Rússia no ha estat convidada a la reunió organitzada per Suïssa.
Tot i que el Kremlin no vol semblar un obstacle per a una resolució negociada del conflicte, ocasionalment ha expressat la seva disposició a entaular converses de pau, suggerint que és Ucraïna i els seus partidaris occidentals els que es mostren obstinats. Per exemple, a principis d’aquest any, Putin va assenyalar l’exprimer ministre britànic Boris Johnson, i el va culpar d’arruïnar les possibilitats d’èxit de les negociacions de pau celebrades setmanes després de la invasió.
