Un projecte comunitari per fer front a les vespes carnisseres
Un grup de veïns de les zones muntanyoses de Sarrià – Sant Gervasi ha llançat una ambiciosa iniciativa per controlar la població de vespes carnisseres asiàtiques. Amb el suport de La Drecera, una comunalitat local, i l’expert en insectes Xavier Munill, s’han instal·lat 150 trampes amb un compost específic per atreure i capturar aquestes vespes.
Captura estratègica de les reines
El passat 7 de febrer, la primera trampa va ser col·locada a Collserola, amb l’objectiu de capturar les reines de vespes, que són les úniques que es poden observar volant entre febrer i maig. Munill destaca la importància d’extirpar aquestes reines per evitar la formació de nous nius. “Cada reina eliminada representa un niu menys en el futur”, assegura.
Manteniment i seguiment de les trampes
Les trampes, que estaran operatives fins a l’octubre, requeriran un manteniment constant. A partir de juny, el pla inclourà la captura de vespes obreres i mascles, amb l’objectiu de reduir la població de manera efectiva. Els resultats d’iniciatives similars en altres zones de Catalunya han demostrat ser prometedors.
Un enemic silenciós de la biodiversitat
La vespa carnissera asiàtica ha trobat un hàbitat ideal a Collserola i altres regions de Catalunya, i la seva presència representa una amenaça seriosa per a la biodiversitat local, així com per a l’apicultura i la producció agrícola. Munill adverteix que l’objectiu no és erradicar aquesta espècie, sinó controlar-ne la població a través d’una gestió integrada.
Crida a la col·laboració ciutadana
La Drecera fa una crida a la comunitat per trobar voluntaris que ajudin amb el manteniment de les trampes. “Cada trampa necessita ser renovada cada dues setmanes”, explica Jordi Puig, tècnic d’ecologia. La seva participació és essencial per garantir l’èxit d’aquest projecte.
L’amenaça de la vespa oriental
A diferència de la vespa carnissera, que no ha prosperat al sud d’Espanya a causa del clima, la vespa oriental s’està expandint en aquestes regions. Munill alerta que aquesta nova espècie podria ser fins i tot més perjudicial, ja que ataca les colònies d’abelles directament i es mostra més agressiva en la seva alimentació. La seva capacitat per fer nius sota terra la fa encara més difícil de detectar.
El futur és incert si ambdues espècies arriben a coexistir en la mateixa zona. La comunitat continua treballant per controlar la situació i protegir la biodiversitat local, esperant que la col·laboració ciutadana sigui clau en aquesta lluita.
