Els dos extrems, eclipsats pel jove Lamine, volen recuperar el seu lloc i la seva confiança en el tram final de la temporada
A vegades els jugadors necessiten un estímul per donar el millor de si mateixos. Pot ser una decisió de l’entrenador, com una suplència o una substitució, o pot ser una circumstància inesperada. Això els va passar a João Félix i Raphinha, que es van veure superats per un talent emergent: Lamine Yamal. L’extrem de 16 anys ha explotat definitivament aquest 2024. Va debutar fent el 2-0 contra l’Osasuna a les semifinals de la supercopa. A la final contra el Madrid, però, només va jugar 30 minuts. Tot i així, Lamine va encadenar una ratxa de vuit titularitats consecutives en què va brillar. Va fer un recital al camp del Betis, un golàs a San Mamés, va generar perill constantment i va fer un doblet de crack contra el Granada. És veritat que João Félix va estar tres setmanes lesionat per un esquinç al turmell i que Raphinha va estar un mes de baixa per una lesió muscular, però Lamine Yamal, juntament amb Pau Cubarsí, ha estat, probablement, la millor notícia del Barça en aquest complicat inici d’any. El futbolista que emociona i l’únic que aporta un punt diferent al lent i fluix joc que ha mostrat l’equip de Xavi Hernández en les últimes setmanes.
Una oportunitat d’or
Dissabte passat, contra el Getafe, João i Raphinha tenien una ocasió única. Tots dos tornaven a l’onze inicial després de rebre l’alta. El portuguès havia jugat menys de deu minuts a Nàpols, mentre que el brasiler havia acumulat un quart contra el Granada, mitja hora a Vigo i gairebé un quart a terres napolitanes. Minuts, però, sense transcendència, sense aportar res al joc. Contra l’equip de Bordalás tocava donar un respir a Lamine. Xavi no va apostar pel quart migcampista, sinó que va alinear els dos extrems a l’alineació i van respondre en el temps que van estar al camp. L’etern qüestionat João va oferir una versió equilibrada. Ni la que va deslumbrar contra el Porto o l’Atlético, ni la que, per exemple, va aparèixer a Mestalla. Aquell dia, el 14 va marcar, però va frustrar. Dissabte, ni una cosa ni l’altra. El portuguès va seguir pecant de solitari en algunes jugades, triant malament, però es va implicar, també en defensa. Christensen li va regalar un gol per agafar confiança. Poc després va ser canviat i Montjuïc el va ovacionar. “Faig la meva feina. Intento estar al millor nivell per ajudar l’equip. He fet el possible per tornar abans de la lesió i aquí estic”, deia al micròfon d’Esport 3 després del partit.
Competència positiva
Per la seva part, Raphinha va ser un jugador omnipotent. Des del primer minut es va notar que estava motivat. I és que ell mateix va admetre a Movistar que tenia el partit contra el Getafe al cap. “Estic en un període de tornar a tenir minuts després de la lesió i estic content de tornar a l’onze així. A la primera jornada de lliga em van expulsar i això em rosegava per dins. Era un partit especial”, va dir. Sí, al debut a la lliga va rebre una vermella directa per agredir un jugador del Getafe. Va caure en la trampa dels locals, que van repartir estopa durant els més de 100 minuts que va durar aquell partit. Dissabte, amb una gran feina defensiva, el brasiler també va tenir incidència ofensiva. Gol i assistència. També en va fallar alguna, però l’actuació de l’extrem blaugrana va ser de les millors. L’any passat, per aquestes dates, Raphinha també va ser determinant. Entre el febrer i el març va fer cinc gols i va donar dues assistències. Dues d’aquestes dianes van valer sis punts: 1-0 contra el València a casa i 0-1 a San Mamés.
Bilbao, la propera prova
Curiosament, Bilbao és la següent parada blaugrana. Una visita que al conjunt de Xavi ja se li va resistir fa unes setmanes. Raphinha i João Félix, sense el lesionat Ferran Torres, reclamen també ser-hi o tenir protagonisme. Volen acompanyar Lewandowski i Lamine Yamal, que semblen tenir la titularitat més que garantida en un duel tan difícil i important. Per a Raphinha, la competència amb el nen és bona. “No em preocupa. Competir amb ell és un privilegi i un honor per a mi, perquè serà un dels millors jugadors. Això ens fa millorar, tant a mi com a ell. Veure’l jugar bé em fa voler progressar com a jugador i crec que ell pensa el mateix. En un equip com el Barça, aquesta competència s’ha de tenir sempre i m’agrada competir amb ell”, explicava.
La decisió, a mans de Xavi
La decisió l’acabarà prenent Xavi, però tots volen ser-hi i intentar acabar la temporada de la millor manera possible. Si el Barça vol encara dir una última paraula a la lliga o a Europa, necessita tenir quants més recursos millor. Quants més jugadors endollats, millor. Que el partit de dissabte no hagi estat una simple il·lusió.
LES PARAULES
Notícies relacionades
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies