Un pioner del servei públic a França
En un dia com avui, fa 172 anys, naixia a Perpinyà una figura destacada de la política francesa: Juli Pams i Vallarino. La seva carrera va estar marcada per un compromís profund amb la seva comunitat, ocupant llocs clau com conseller del Consell General dels Pirineus Orientals i diputat de l’Assemblea Nacional. Amb una trajectòria que s’estén des de 1892 fins a 1930, Pams va jugar un paper essencial en la política del seu temps.
Un home de la seva època
Fill de Lluís Pams, un botiguer local, i de Laura Vallarino, Juli Pams provenia d’una família amb arrels profundes a la regió. Les investigacions genealògiques revelen que els Pams han estat presents a Perpinyà des del segle XVI, amb una influència notable tant com a pagesos com a comerciants. La seva àvia paterna, Elisabet Bronzoni, aportava un llegat italià, mentre que les seves arrels maternes es vinculaven amb el Maresme i el Baix Empordà.
Un líder cultural compromès
Pams no només es va centrar en la política; també va ser un fervent defensor de la cultura catalana. Va participar activament en la Societat d’Estudis Catalans, una institució creada a Perpinyà el 1903 que treballava per la promoció de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord. Aquesta dedicació a la seva herència cultural el va situar entre les elits nord-catalanes que van començar a tenir una veu significativa a França durant el segle XIX.
Un llegat que perdura
Després de la seva mort a París el 1930, la seva residència a Perpinyà, que havia estat transformada en una magnífica casa modernista, va ser adquirida pel Consell Municipal. Actualment coneguda com a Casa Pams, aquesta institució cultural preserva el llegat de Juli Pams, recordant la seva contribució tant en el camp polític com cultural.
Reflexions sobre un líder històric
La vida de Juli Pams és un testimoniatge del paper que els líders locals poden jugar en la història d’una nació. La seva història no només reflecteix les aspiracions d’una època, sinó que també destaca la importància de mantenir viva la cultura i la identitat en un món en constant canvi. El seu llegat continua inspirant generacions a Catalunya Nord, recordant-nos que la política i la cultura estan intrínsecament lligades.
