Un moment històric
El dia d’avui, fa 733 anys, la ciutat-fortalesa de Sant Joan d’Acre, l’última plaça del regne cristià de Jerusalem, va ser conquerida per l’exèrcit dels mamelucs. Aquesta data marca un punt d’inflexió en la història de la regió del Pròxim Orient.
La batalla i la caiguda de la ciutat
L’exèrcit mameluc va posar setge a la ciutat de Sant Joan d’Acre el 6 d’abril de l’any anterior. Després de quaranta dies de batalla, van aconseguir doblegar les defenses de la ciutat i prendre el control.
Els defensors de la ciutat
La guarnició cristià que defensava Acre estava formada per cavallers dels quatre grans ordes religiosos-militars de l’època, així com per milícies armades de les colònies comercials genovesa, pisana i veneciana.
Les conseqüències de la caiguda
La pèrdua de Sant Joan d’Acre i del regne cristià de Jerusalem va suposar un gran descrèdit per als ordes religiosos. A més, l’Orde del Temple, que tenia una gran presència a França i a Catalunya, va adquirir una extensió de terreny a la vall del riu Millars, propietat de la família nobiliària i militar catalana dels Anglesola. Aquesta adquisició va ser un intent de consolidar els dominis dels templers i establir un estat templer independent.
El somni templer
L’objectiu final dels templers era unir els dos grans latifundis que havien guanyat durant la conquesta catalana de la vall baixa de l’Ebre i durant la primera època de la conquesta valenciana. Amb aquesta unió, buscaven crear un estat templer independent amb capital a Culla, destinat a ser la plataforma de llançament per a les empreses militars que havien de restaurar el regne cristià de Jerusalem.
La reacció de Barcelona
Quan la cancelleria de Barcelona va tenir coneixement d’aquest projecte, que dividia els dominis catalanoaragonesos, va actuar per a desestabilitzar-lo i evitar que es consolidés.