La celebració de Sant Isidre a Catalunya
Tal dia com avui de l’any 1717, fa 307 anys, la pagesia catalana celebrava, per primer cop i per força, la festa del seu nou patró, Sant Isidre, imposat pel règim borbònic després de l’ocupació del 1714. Sant Isidre, patró de la pagesia castellana, va ser imposat per a suplantar la figura de Sant Galderic, patró de la pagesia catalana des de finals del segle X. Aquesta suplantació també va implicar el canvi de data de la celebració. Tradicionalment, la pagesia catalana celebrava la festa del seu patró el 16 d’octubre, coincidint amb el final de les tasques agràries anyals; a diferència de la nova data, que quedava situada a l’inici de la campanya.
La suplantació de Sant Galderic
La imposició de Sant Isidre formava part d’una àmplia bateria de mesures que tenien l’objectiu de destruir la cultura catalana, i que formaven part de l’estratègia borbònica de reduir Catalunya a la categoria de simple província d’una Castella convertida en la matriu de la nova i impostada nació espanyola. I amb aquella imposició es perseguia un impacte de gran abast. A la Catalunya de principis del segle XVIII —com a tots els països de l’Europa de l’època—, el sector socioeconòmic agroramader concentrava 2/3 de la població del país, i aquella societat —també com totes les societats europees de l’època— era de pensament espiritual.
Sant Isidre i Sant Galderic
Isidre el Llaurador, la persona que inspira la figura de Sant Isidre, és als antípodes de la tradició catalana. Havia estat un personatge de la baixa noblesa —un propietari agrícola benestant— que havia nascut i viscut a Madrid a cavall dels segles XI i XII, i al qual se li atribuïen diversos miracles (el de l’aigua del pou que havia pujat de nivell per fer surar el nen que hi havia caigut, o el dels àngels que llauraven el camp mentre ell pregava). Havia estat canonitzat el 1622 pel papa Gregori XV a instàncies del rei hispànic Felip IV i havia estat proclamat patró de Madrid i elevat de la categoria de patró de la pagesia castellana a la de patró de la pagesia del conjunt de la monarquia hispànica.
La tradició de Sant Galderic
Aquella proclama no havia tingut l’efecte esperat. A Catalunya, la pagesia havia conservat l’advocació a Sant Galderic. Aquesta tradició arrencava al segle X (cent anys abans de l’existència d’Isidre el Llaurador), i deia que Galderic, la persona que inspirava la figura de Sant Galderic, havia nascut en un petit poble a tocar de Carcassona. La seva fama, com a obrant de diversos miracles, s’havia estès arreu de la Marca de Gòtia (la regió carolíngia situada a l’arc mediterrani entre Nimes i Barcelona) i després de la seva mort havia estat soterrat al monestir de Sant Martí del Canigó, al comtat del Conflent. Per aquest motiu, era el patró de les pagesies llenguadociana i catalana.
