La Importància de la Confiança en el Teixit Social
La confiança és un element fonamental que sustenta les democràcies modernes. Aquesta relació de fiabilitat entre els ciutadans i les institucions és el que permet que el capital social floreixi, un recurs intangible essencial per al bon funcionament de la societat. Sense un fonament de confiança, les institucions es veuen amenaçades i la cohesió social s’enfonsa.
Dades Alarmants sobre la Percepció Pública
Un informe recent de la Fundació BBVA, anomenat ‘La confiança a Espanya 2025’, revela una realitat preocupant: els ciutadans han atorgat notes baixes a les institucions polítiques. En una escala de 0 a 10, els partits polítics només aconsegueixen un 2,5, mentre que el Govern i els parlaments se situen en 3,5 i 3,8 respectivament. Fins i tot els governs autonòmics, que sovint són més propers a la ciutadania, no arriben al 4.
Comparativa amb Altres Institucions
Curiosament, institucions que sovint són criticades, com el poder judicial, reben una millor avaluació, amb les sentències superant els 6 punts. En el panorama professional, els polítics es troben a la cua, amb un 2,6, gairebé al nivell d’influencers i youtubers.
El Descontentament Creixent
La desconfiança cap a les institucions no és només un fenomen estadístic, sinó que té conseqüències reals en la societat. Francis Fukuyama, sociòleg de renom, adverteix que la falta de confiança condueix a una societat cínica, on el populisme i les solucions autoritàries guanyen terreny. A Espanya, la ciutadania percep els seus representants no com a solucions, sinó com a part del problema.
Una Política Desconnectada de la Realitat
Malgrat el deteriorament de la confiança, els polítics semblen ignorar la situació. Els debats esdevenen escenes de confrontació buida, amb insults i desqualificacions que desvirtuen el diàleg necessari. La vicepresidenta María Jesús Montero fins i tot va posar en dubte la presumpció d’innocència, mentre que el president Pedro Sánchez atacava les universitats privades, tot i que ell mateix s’ha beneficiat d’elles.
Catalunya: Un Exemple de Frustració Política
Catalunya exemplifica perfectament aquest desencantament. Un recent baròmetre del CEO revela que els partits polítics només obtingueren una mitjana de 3,1 punts, amb els no votants donant una alarmant nota de 1,9. Fins i tot els electors dels partits governants mostren descontentament.
La Crisi Institucional i les Conseqüències
El Parlament català, que hauria de ser el nucli del govern autònom, és percebut com a desconnectat. La proposta d’una comissió per sancionar ‘delictes d’odi’ sense la intervenció judicial, presentada per diversos partits, exemplifica l’erosió de la democràcia. Quan els partits intenten definir els límits de la llibertat d’expressió, el sistema es transforma en autoritari.
La Necessitat d’un Canvi Real
La gran qüestió que sorgeix és: pot haver-hi una solució a aquesta crisi? Malauradament, les perspectives no són encoratjadores. Les reformes polítiques profundes semblen improbables, ja que els interessos creats i la complacència dominen la dinàmica actual. Només una resposta ciutadana activa i conscient podria marcar el camí cap a una veritable renovació democràtica.
Tanmateix, actualment sembla que aquest impuls col·lectiu és inexistent. La societat roman dividida i resignada, observant com el sistema s’erosiona progressivament, com un suïcidi col·lectiu lentament executat.