Un Món Sense Creador
Des de l’inici del temps, el nostre món ha existit sense la intervenció d’un creador. La seva bellesa és a la vegada majestuosa i vulnerable, on les variacions del clima poden alterar l’equilibri delicat de la natura. En un univers on les accions humanes poden desencadenar esdeveniments catastròfics, la fragilitat del món es fa evident.
La Bellesa del Cosmos
Amb el pas dels anys, el món ha mantingut un ordre inherent, on cada element de la natura segueix el seu cicle. Els humans, en la seva existència, han trobat una font d’inspiració en la magnificència del cosmos, recordant-nos que la contemplació i l’apreciació són fonamentals per a la nostra supervivència espiritual.
La Ruptura de l’Harmonia
Després de milers d’anys de tranquil·litat, la màgia que sostenia l’univers es va trencar. Les forces de la natura es van convertir en un caos d’àtoms i atzar. La història semblava desaparèixer, deixant un cosmos indiferent a les accions de la humanitat, que buscava crear lleis per controlar el desconegut.
Art, Religió i Reflexions Filosòfiques
La presentació del nou llibre de Raül Garrigasait, ‘La roca i l’aire’, va congregar un ampli públic al CCCB de Barcelona. Acompanyat per figures com l’artista Perejaume i la historiadora Mercè Vila Rigat, Garrigasait va explorar la intersecció entre art i religió, des de la perspectiva de pensadors com Ramon Llull fins a artistes contemporanis com Antoni Tàpies.
Una Diàspora de Pensament
El diàleg entre Garrigasait i Perejaume va destacar la connexió entre el passat i el present, subratllant la importància de la tradició cultural en la formació de la nostra identitat. Catalunya, situada entre dues potències, representa una cultura resilient que busca la seva pròpia veu en un món en constant canvi.
Perspectives Històriques
Perejaume va assenyalar que la història de Catalunya ha estat marcada per una lluita per la identitat. Els seus referents, des de Verdaguer fins a Pujols, il·lustren un pensament que resurge malgrat els intents d’oblidament. Garrigasait, per la seva banda, va reflexionar sobre la naturalesa mutable del cosmos, comparant la mort d’un individu amb la de l’entorn que l’envolta.
El Retorn a l’Arcaic
En un moment de la conversa, Garrigasait va recordar la fragilitat actual del món, marcada per les crisis mediambientals i socials. La seva anàlisi sobre personatges literaris com Don Joan i Faust va servir per il·lustrar la insaciable naturalesa humana, que mai no es veu satisfeta.
La Creativitat com a Accident
Garrigasait va compartir una anècdota sobre Frederic Mompou, qui va descobrir la bellesa en l’atzar. Aquesta idea ressona amb la forma en què artistes com Tàpies han incorporat l’accident a la seva obra, revelant que les creacions més profundes sovint sorgeixen dels moments inesperats.
Conclusió: Un Futur Fràgil
A mesura que el diàleg entre art i filosofia avança, queda clara la idea que el món, tot i la seva complexitat, continua sent fràgil. La fragilitat del cosmos és un recordatori que la bellesa i la creació són, alhora, les nostres millors aliades i els nostres majors reptes en aquesta existència que compartim.