Introducció
Tal dia com avui de l’any 1847, fa 177 anys, al port de l’Havana (llavors colònia espanyola de Cuba), un vaixell de la companyia naviliera Zulueta & Co., radicada a Londres i propietat del negociant i esclavista basc Julián de Zulueta y Amondo, desembarcava el primer contingent de treballadors xinesos, format per 571 persones, que serien destinades a les explotacions agrícoles colonials (els ingenios). Aquell col·lectiu, que seria anomenat “culies”, durant els anys posteriors s’incrementaria fins a unes 20.000 persones, i seria sotmès a un règim jurídic i econòmic que vorejava l’esclavitud. Segons els investigadors que han estudiat aquest fenomen, la importació de mà d’obra culi era la resposta dels latifundistes al “temor negre” (la rebel·lió dels esclaus que s’havia produït tres anys abans, el 1844).
La immigració xinesa a l’Havana
Aquesta pràctica va tenir poc recorregut. En part perquè la monarquia mandarina xinesa es va oposar a aquelles pràctiques i va amenaçar amb un conflicte diplomàtic de gran envergadura. No obstant això, durant els trenta anys següents, centenars de vaixells mercants ràpids (anomenats “clippers”) van fer la travessa entre els ports de Macao (colònia portuguesa a l’Extrem Orient) i l’Havana. Segons els mateixos investigadors del fenomen, aquells vaixells “esclavistes” transportaven entre 450 i 975 culies per viatge, en condicions infrahumanes, i amb una taxa de mortalitat, a alta mar, al voltant del 15%. A partir del 1852, aquell trànsit de persones passaria a ser, en bona part, controlat pel negociant i esclavista andalús Rafael Rodríguez Torices, propietari de la Empresa de Colonización Asiática.
Les connexions familiars
Julián de Zulueta y Amondo, propietari del vaixell que va desembarcar els primers treballadors xinesos a l’Havana, estava casat amb una neta de Salvador Samà i Martí, un negociant i esclavista català que havia fet fortuna a Cuba. Samà era un dels membres més destacats de la colònia catalana de Cuba i formava part d’una trama de tràfic il·legal de persones africanes i asiàtiques, dirigida per la reina Maria Cristina de Borbó i participada pels elements més destacats de l’administració civil i militar espanyola.
Conclusió
La immigració xinesa a l’Havana al segle XIX va ser un fenomen complex i controvertit. Malgrat les condicions infrahumanes i el règim jurídic que s’assemblava a l’esclavitud, l’arribada dels treballadors xinesos va ser una resposta dels latifundistes al “temor negre” i va tenir un impacte significatiu en l’economia i la societat de l’Havana. Aquesta història ens recorda la complexitat de les relacions colonials i les connexions familiars que van influir en aquest fenomen migratori.