Revolució Educativa i Plurilingüisme
L’actual govern del Botànic ha implementat un nou model educatiu al País Valencià, que ha estat objecte de controvèrsia. Aquest sistema, dissenyat per fomentar el plurilingüisme, ha estat criticat per molts que argumenten que els seus resultats no han estat satisfactoris. Joan Fuster, amb una agudesa notable, advertia que el bilingüisme sovint esdevé una trampa, amb una llengua dominant que eclipsa les altres. La realitat actual sembla corroborar les seves paraules, amb el valencià lluitant per mantenir-se en un espai cada cop més reduït.
El Dilema de la Elecció Lingüística
El sistema educatiu al País Valencià es diferencia notablement del model català, que ofereix una única opció lingüística. En canvi, aquí, les famílies poden escollir entre models educatius que varien en la seva inclusió del valencià. Aquesta flexibilitat, que en teoria hauria de ser un avantatge, ha permès que els centres amb una major oferta en valencià guanyin prestigi i, amb ell, suport social.
Protestes i Mobilitzacions
L’any 2021, més de setanta instituts es van unir en un manifest que expressava la seva preocupació pel futur del valencià en l’educació. La inquietud era palpable: si els partits que defensaven la llengua ocupaven càrrecs clau, què passaria amb el seu futur? La resposta a aquesta pregunta es va començar a dibuixar amb la introducció de la nova llei de ‘llibertat educativa’, que ha estat vista com un intent de desplaçar el valencià en favor del castellà.
La Consulta Lingüística: Un Gir Inesperat
Amb l’objectiu de mesurar el suport al valencià, el govern va plantejar una consulta que, contràriament a les seves expectatives, va resultar ser un punt d’inflexió. Gràcies a la mobilització de plataformes com ‘Plataforma per la Llengua’, les famílies van ser informades i van participar activament, fet que va sorprendre a l’executiu actual.
Resultats Positius per al Valencià
Els resultats van revelar que el valencià gaudeix d’un suport considerable, superant el 50% en general i arribant fins al 68% en zones amb una població històricament valencianoparlant. Aquestes dades assenyalen un canvi significatiu en la demanda d’escolarització en valencià, incloent comarques on anteriorment el castellà predominava.
El Futur de la Llengua Valenciana
La consulta no només va reafirmar el suport al valencià, sinó que també va marcar un canvi en el panorama educatiu, amb l’augment del nombre d’escoles concertades que opten per aquest idioma. Ciutats com Elx i Benidorm han mostrat un interès notable, amb percentatges que prometen un futur més esperançador.
Mobilització i Compromís
Les campanyes com ‘La llengua no es toca’ i ‘Tria valencià’ han estat fonamentals per mobilitzar la societat. La imatge de les samarretes verdes cada dijous ha esdevingut un símbol de la resistència, demostrant que la societat valenciana no està disposta a renunciar a la seva llengua. Amb el suport de famílies i professorat, la demanda d’escolarització en valencià s’ha tornat més clara i visible.
Aquesta nova etapa representa no només un repte, sinó també una oportunitat per reafirmar la identitat valenciana. El poble valencià, amb veus alçades, ha deixat clar el seu compromís amb el valencià, demostrant que la seva llengua és un patrimoni que mereix ser protegit i celebrat.