Desenterrant els protocols que dominen les nostres vides
Ingrid Guardiola, després d’una dècada d’immersió en el món de l’art contemporani, ha decidit explorar les dinàmiques de control que imposen els protocols tecnoburocràtics. La seva obra recent, ‘La servitud dels protocols’, no només busca crear consciència política, sinó que també actua com un vehicle d’exorcisme personal davant d’un sistema que sovint limita la creativitat i la llibertat individual.
El naixement d’una nova consciència durant la pandèmia
La seva reflexió sobre el concepte de ‘protocol’ va emergir durant el confinament, quan les mesures de seguretat es van convertir en el nou normal. Guardiola descobreix que els protocols no són només instruments de control social, sinó també tecnològics, afectant tots els aspectes de la vida quotidiana, incloent l’educació i la comunicació.
Protocols vs. Rituals: una comparativa reveladora
Guardiola estableix una distinció entre protocols i rituals, assenyalant que, mentre els rituals poden afavorir l’experiència comunitària, els protocols s’encasellen en un procediment que, en lloc de promoure la transcendència, es converteix en un fi en si mateix. Aquesta rigidesa impedeix que els protocols serveixin al propòsit per al qual van ser creats.
La cultura com a excepció en un món protocol·lari
En el seu llibre, Guardiola argumenta que la cultura ha de ser gestionada de manera diferent de les multes o sancions, i que els protocols burocràtics sovint impedeixen la creativitat necessària per a l’art. La seva proposta d’una excepcionalitat cultural busca fer visible la necessitat de flexibilitat en un àmbit que ha estat massa sovint restringit per regles rígides.
Un nou debat sobre l’estat i la burocràcia
En un context polític cada vegada més polaritzat, Guardiola destaca la importància de no només criticar la burocràcia, sinó de revisar les interpretacions de les lleis que permeten que els protocols esdevinguin instruments de control. Ella proposa una reavaluació de la nostra relació amb l’estat i les seves estructures.
Revolta i responsabilitat: el repte dels treballadors de coll blanc
Guardiola explora la figura del treballador de coll blanc, qui, en un sistema que limita la seva llibertat intel·lectual, sovint es veu atrapada en una xarxa de protocols que afegeixen pressió al seu dia a dia. La seva anàlisi planteja la pregunta de com es pot produir un canvi real en les condicions laborals i socials.
Cap a una nova forma de resistència cultural
Finalment, Guardiola fa una crida a la resistència. Proposa que els centres d’art i els treballadors culturals busquin maneres de generar experiències significatives sense alimentar el sistema tecnoburocràtic. Ella vol que la cultura sigui un espai de llibertat i de creació, i no només un producte d’una màquina que prioritza l’eficiència sobre l’expressió.
Imaginant un futur diferent
Amb la seva experiència al Bòlit, Guardiola busca projectar un futur on les aliances informals i la creativitat puguin desafiar l’establishment. Ella creu que la clau per a un canvi significatiu rau en la capacitat de les persones per unir-se i reivindicar un espai de sobirania cultural, lluitant contra la deshumanització del treball i el control administratiu.
