Un dinar que obre els ulls
Recentment, durant una trobada informal amb infermeres, es va desencadenar un debat intens sobre la percepció actual del feminisme. Moltes de les joves participants sostenien que la societat ha assolit una igualtat plena, considerant les reivindicacions feministes com un exemple de victimisme.
Reflexions d’una generació anterior
Fa tres dècades, jo mateixa m’hauria distanciat del terme ‘feminista’, associant-lo a una imatge negativa de victimisme i frustració. Em considerava lliure i igual, sense adonar-me dels reptes que afrontaven altres dones. Mai vaig ser víctima de violència extrema, però sí que vaig experimentar judicis sobre la meva llibertat sexual i actituds vexatòries en l’àmbit laboral.
Un record inoblidable
Recordo amb claredat una reunió que va ser organitzada per la meva superiora, en un intent de millorar la relació amb un company. Durant aquesta trobada, els seus comentaris sexualitzats em van fer sentir incòmoda, deixant clara la seva intenció de desestabilitzar la meva posició. Vaig intentar mantenir la compostura, fins i tot rient davant de les seves burles, però quan vaig marxar, les llàgrimes van aflorar inesperadament.
Dades alarmants sobre la desigualtat
La realitat és que la desigualtat de gènere i la violència contra les dones són problemàtiques arrelades i àmpliament acceptades. En els primers mesos de 2024, han estat assassinades 77 dones a Espanya, amb 16 d’aquestes tragèdies ocorrent a Catalunya. A més, es calcula que al voltant de 45.000 dones viuen en situacions d’explotació sexual.
Un augment preocupant
Les agressions sexuals han experimentat un increment notable, amb 624 casos atesos a l’Hospital Clínic de Barcelona fins a l’octubre, un 6,3% més que l’any anterior. També s’ha documentat que 6 dones i nenes han estat víctimes de matrimonis forçats, mentre que 9 nenes han patit mutilació genital femenina.
Deshumanització i mercantilització del cos femení
La base d’aquests comportaments violents rau en la deshumanització i l’objectivació del cos de les dones. És preocupant que els menors tinguin accés a continguts pornogràfics que perpetuen una imatge distorsionada de la sexualitat i el respecte cap a les dones. A més, és contradictori parlar de violència de gènere mentre es permet la prostitució.
La responsabilitat col·lectiva
És essencial que tant individuals com institucions actuïn davant de qualsevol forma de masclisme. El silenci és complicitat. Cal implementar polítiques de coeducació que fomentin el respecte i un marc legal que protegeixi els menors de continguts perjudicials.
El compromís de la societat
El col·lectiu Igualada Som-hi (PSC – Igualada Oberta) es compromet amb la lluita per la igualtat i la erradicació de la violència de gènere. Hem treballat per aconseguir que Igualada formi part de la Xarxa de Ciutats Lliures de Tracta, promovent jurats paritaris per als Premis Ciutat d’Igualada i plans per prevenir l’assetjament sexual en entitats culturals.
El nostre compromís amb la causa feminista es manté ferm, no només en dates significatives com el 25-N, sinó cada dia de l’any. La nostra societat ha de treballar unida per garantir els drets fonamentals de totes les dones, construint un futur sense violència.