Un conflicte que desafia la legalitat
En un incident que remunta a l’estiu de 2021, un grup de militants del Sindicat d’Habitatge de Cassoles va accedir a un immoble desocupat de la Diputació de Barcelona, situat al carrer Ferran Puig, amb la intenció d’allotjar famílies en situació de vulnerabilitat. Aquesta acció ha portat a l’acusació d’intent de robatori amb força, un delicte que ha generat un considerable debat social i legal.
Desnonament controvertit i detencions
El 26 de juliol de 2021, els Mossos d’Esquadra van intervenir en l’immoble després de rebre una denúncia, efectuant un desnonament sense ordre judicial. En total, nou persones van ser arrestades i s’enfronten a un judici programat per al 29 d’abril, amb la Fiscalia reclamant vuit mesos de presó per a cadascuna d’elles.
El context del desnonament
Segons l’atestat policial, les militants van ser interceptades mentre intentaven accedir al vestíbul de l’habitatge, on s’havien desencaixat una porta. No obstant això, les acusades sostenen que la intervenció policial va ser injustificada, ja que no hi havia una ordre judicial. Els agents van justificar la seva acció amb la idea que podien actuar sense supervisió judicial en cas d’indicis que l’habitatge no era ocupat per qui l’havia ocupat.
Reaccions i defensa legal
L’advocat de l’organització Alerta Solidària, Carles Hurtado, ha expressat la seva disconformitat amb les acusacions, rebutjant la possibilitat que hagi existit un delicte de robatori. Hurtado demana l’absolució de les encausades, argumentant que la seva acció responia a una necessitat social.
La perspectiva del moviment per l’habitatge
Adrià, un dels militants, considera que la causa és un reflex de la persecució que pateix el moviment per l’habitatge. En un recent plenari de districte, el regidor Albert Batlle va afirmar que les accions dels sindicats per l’habitatge pertorbaven l’ordre públic, cosa que ha provocat una reacció negativa entre els activistes.
Les implicacions econòmiques i jurídiques
Malgrat que un pèrit judicial ha valorat els danys a les portes en 395 euros, la Diputació de Barcelona reclama un total de 3.376,57 euros per reparacions i vigilància de l’immoble. Aquesta discrepància en les valoracions genera més tensió en un context ja de per si complicat.
Una lluita col·lectiva en marxa
A més de les 9 de Cassoles, el moviment per l’habitatge s’enfronta a altres judicis imminents. El 23 d’abril, tres militants seran jutjats per l’ocupació del Bloc Forquilla, i a partir del 9 de maig, 21 persones hauran de fer front al judici per l’ocupació del Bloc Llavors al Poble-sec, sumant un total de 33 persones acusades en diverses causes.
Campanya de suport i solidaritat
Per fer front a les despeses legals derivades d’aquest procés judicial, el grup de suport de Les 9 de Cassoles ha llançat una campanya de micromecenatge amb l’objectiu d’obtenir els fons necessaris i exigir l’absolució de les encausades. Aquesta acció subratlla la solidaritat i el compromís del moviment amb la lluita pel dret a l’habitatge.