La lluita per la identitat lingüística al País Valencià

La importància dels noms de lloc

Els noms de lloc no només serveixen com a punts de referència en el mapa, sinó que encapsulen la història i la cultura d’una comunitat. Aquests elements toponímics són fonamentals per entendre la identitat d’un territori, especialment al País Valencià, on la diversitat lingüística es troba en el centre del debat polític.

Un context canviant

Amb la recent arribada del govern del Partit Popular (PP) i Vox, les polítiques lingüístiques han experimentat un gir significatiu. Malgrat els esforços anteriors per normalitzar l’ús del valencià, ara es percep una tendència que busca reinstaurar la doble denominació dels topònims, cosa que ha generat controvèrsia i reaccions entre els defensors de la llengua.

El cas de Castelló de la Plana

Un exemple notable és la recent decisió de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, governat per PP i Vox, d’implantar de nou el nom bilingüe —Castelló de la Plana i Castellón de la Plana—. Aquesta mesura ha estat criticada per diverses entitats culturals que veuen en ella un retrocés en els drets lingüístics.

Un panorama més ampli

No només Castelló de la Plana està afectada; altres localitats com Borriana i Oriola també han experimentat canvis en la denominació dels seus topònims. A Borriana, s’ha tornat a introduir la doble denominació, mentre que a Oriola, només es reconeix la forma castellana, deixant de banda l’ús del valencià.

Dades que parlen

Segons l’últim Nomenclàtor toponímic valencià, les regions limítrofes amb Castella-la Manxa i Múrcia són les que presenten un ús més elevat de topònims en castellà, cosa que posa de manifest la influència política i cultural en la llengua.

Comparativa amb altres comunitats

A diferència del País Valencià, altres comunitats autònomes com Galícia i el País Basc han mantingut una defensa més ferma de la seva llengua. Les autoritats d’aquestes regions han optat per garantir que els noms oficials s’adhereixin exclusivament a les seves llengües natives.

La legislació com a palanca

La Llei d’ús i ensenyament del valencià estipula que les institucions han de promoure el seu ús i recuperar els topònims en valencià. No obstant això, les formes castellanitzades poden actuar com un obstacle per a aquesta recuperació, segons experts com Antoni Royo Pérez.

Accions en defensa del valencià

Davant d’aquesta situació, diverses organitzacions com Plataforma per la Llengua i Acció Cultural del País Valencià han intensificat les seves accions per defensar la llengua i els seus topònims. Han anunciat mesures legals per protegir el nom valencià de Castelló de la Plana, argumentant que compta amb un suport científic i històric.

Un futur incert

Maite Mollà de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua destaca que la normalització toponímica no és només una qüestió administrativa, sinó un acte de justícia històrica que reflecteix la identitat col·lectiva. La preservació dels noms de lloc és vital no només per a la llengua, sinó també per a la cultura i la història del territori.

Una crida a l’acció

Amb la falta de suport institucional, les organitzacions que defensen el valencià han posat en marxa campanyes per sensibilitzar la població sobre la importància de la llengua i els seus noms. Iniciatives com mapes interactius que mostren els topònims tradicionals en valencià busquen fomentar-ne l’ús i reforçar la memòria històrica i lingüística.

Els noms de lloc són testimonis vius de la nostra identitat, i la seva preservació és essencial per garantir que el valencià tingui un lloc reconegut en la societat.

Related posts

Una Celebració Musical: Tradició i Innovació en Concert

Reflexions sota un cel de núvols: l’art i la natura

La Resiliència d’una Llibreria: Rebirth After the Flood