Reflexions en temps de desil·lusió
És complicat abordar el context actual sense deixar-se portar per una profunda tristesa i una indignació inevitable. Quan els ideals d´un poble es veuen en perill, ser racional sembla una gesta gairebé impossible. La recent actuació d?un partit que algun dia es va considerar baluard de la lluita nacional ha posat a prova la fe de molts.
ERC i el canvi de rumb
L´elecció d´un líder clarament vinculat a interessos contraris a la lluita per l´autodeterminació ha resultat impactant. L’agrupació ha pres decisions que, segons sembla, prioritzen beneficis immediats sobre un ideal a llarg termini. La situació sembla un gir de 180 graus, allunyant ERC de la seva essència independentista cap a un alineament amb forces polítiques més properes a la centralitat espanyola.
Les eleccions difícils
La narrativa actual suggereix que les promeses només són això: paraules buides en lloc d’accions palpables. La manca de compromisos ferms en qüestions crítiques com l’amnistia o el reconeixement de drets fonamentals converteix els acords en simples il·lusions que s’esvaeixen ràpidament.
Un futur incert per a la independència
L’exposició de la votació recent revela un missatge clar i debilitant: la dignitat de Catalunya està a la venda. L’ascens del PSC, un partit la trajectòria del qual s’associa a polítiques de repressió, aixeca preguntes inquietants sobre la direcció que ha pres ERC. Hi ha una sensació de traïció a la causa, fins i tot un abandó de la lluita per l’autodeterminació.
La unió que es dissol
El deteriorament de les aliances dins de l?espai independentista és evident. La marginació de figures clau com el vicepresident Puigneró indica una fractura que va més enllà de desacords polítics; és una crisi de confiança i de visió compartida. L’aparent comoditat d’ERC amb el PSOE es podria interpretar com una capitulació a la pressió de l’Estat.
Davant l’adversitat: una crida a la lluita
Enmig d’aquesta desolació, emergeixen veus que continuen defensant la causa independentista. La frustració que senten molts pot ser el combustible per a una nova estratègia. En deixar de banda les velles col·laboracions i enfocar-se a la reconstrucció del teixit social i polític al voltant de la independència, s’ofereix l’opció de reagrupar-se i reencaminar la lluita.
L’esperança persisteix
La declaració del president sobre la necessitat de “usar les urpes” ressona en aquesta conjuntura. És un recordatori que, encara que els camins semblin foscos, la perseverança i la unió poden portar a la reivindicació dels drets que molts no hi volen renunciar. La lluita no s’ha acabat; només ha pres un nou rumb.