Un fenomen en creixement
L’escenari empresarial a Lleida s’ha vist sacsejat per un canvi significatiu: un nombre creixent d’empreses han decidit traslladar les seves seus a Aragó. Aquest moviment s’ha convertit en una tendència que ha suscitat preocupació i debat entre els agents econòmics locals.
Dades que parlen
Segons un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Lleida i la UPF Barcelona School of Management, entre 2015 i 2020, un total de 428 empreses van abandonar la demarcació lleidatana, amb gairebé el 40% dirigint-se cap a Barcelona i el 19% a Aragó. Aquests canvis reflecteixen una realitat que, si bé pot semblar puntual, és en realitat un símptoma d’un problema més profund.
Motivacions darrere del trasllat
Les raons que impulsen aquestes empreses a deixar Lleida són diverses. Jesús Torrelles, president de Pimec Lleida, destaca que les rigideses administratives i les inspeccions freqüents són factors que generen frustració entre els empresaris. Ell mateix relata que a Aragó, els emprenedors són rebuts amb una actitud més positiva, amb autoritats locals que busquen facilitar la seva adaptació.
Casos emblemàtics
Diverses empreses han experimentat aquest canvi. Niubó, dedicada a la maquinària agrícola, va traslladar-se a Fraga el 2018, citant la manca de sòl industrial com una de les seves principals preocupacions. Altres, com Cocedero de Mariscos i Early Cherry, també han buscat un nou horitzó a Aragó, reflectint una tendència que no és aïllada.
L’economia lleidatana en xifres
Les dades són preocupants: Lleida ha registrat el nombre més baix d’empreses des de 2004, amb una reducció de 1.812 empreses en només un any. La majoria de les empreses que romanen a la demarcació són autònoms, mentre que les grans empreses són escasses.
Comparativa amb Aragó
En contrast, en els darrers anys, 657 empreses catalanes han fet el pas a Aragó, amb un pic de migració durant els anys 2017 i 2018, coincident amb l’augment de tensions polítiques a Catalunya. Aquesta dinàmica ha suscitat la inquietud sobre la sostenibilitat del teixit empresarial a Lleida.
BonÀrea: una inversió estratègica
Un exemple notable és BonÀrea, el supermercat català que ha decidit expandir-se a Épila, Aragó. Amb una inversió de 200 milions d’euros, aquesta empresa busca consolidar la seva presència a la regió, una jugada que pot tenir un impacte significatiu en el comerç local i la competència.
Propostes per revertir la situació
Per afrontar aquesta situació, Torrelles proposa una reforma fiscal que alleugeri la càrrega sobre les empreses i redueixi la burocràcia. Rafel Oncins, president de la Federació del Comerç de Lleida, apunta que la complexitat dels tràmits ha creat un ambient desfavorable per als negocis, contrastant amb l’agilitat que ofereix Aragó.
Un futur incert
Amb la creació del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració, els empresaris lleidatans esperen un canvi que permeti millorar la situació actual. Iniciatives que busquen simplificar els processos administratius i millorar les infraestructures són essencials per evitar que Lleida continuï perdent el seu teixit empresarial.