Una arribada inesperada
El fill va arribar a casa quan ja era tard. Portava una olor d’alcohol, els ulls envermellits i una expressió descomposta. Tots dos sabíem que la seva arribada tardana tenia un significat més gran, que la nostra confiança s’havia trencat. En creuar el llindar de la porta, abans que pogués formular cap paraula, es va agenollar i va començar a explicar una història increïble. Deia haver estat al penya-segat, fent què?, passejant, i jurava haver vist una llum brillant.
Històries inversemblants
A mesura que intentava entendre la situació, el meu fill, visiblement alterat, va començar a relatar que va decidir caminar pel corriol de terra a causa del bon temps. Segons ell, s’havia estirat entre els arbustos per descansar i beure una mica d’aigua, quan de cop i volta una llum meravellosa va omplir l’espai, distorsionant la realitat i creant una presència sobrenatural. Afirmava que havia estat l’aparició de la Mare de Déu.
El relat que el va salvar del càstig
No vaig poder evitar riure’m en sentir la seva versió plena de detalls fantàstics, i aviat vaig entendre que la seva dramatització havia aconseguit evitar el càstig. “Entenc, així és com dius que estàs penedit. Molt bé, avui et salves. Ara vés-te a descansar”, li vaig dir.
Una missió revelada
L’endemà, el meu fill va tornar al penya-segat. Segons ell, la Mare de Déu li havia promès aparèixer tres vegades més i li va encomanar una missió: transformar el nostre poble en un santuari per als necessitats. Dues nits consecutives va tornar a la mateixa hora, brut, amb olor d’alcohol i en un estat gairebé tràngol, amb marques a les mans i una mirada perduda.
Una invitació difícil d’acceptar
La seva insistència en què l’acompanyés em va fer dubtar. No era tant la creença en la llum o la Mare de Déu, sinó l’acceptació que el meu fill podria estar perdent el seny. Finalment, el tercer dia vaig accedir a anar-hi. Vam passar hores al penya-segat, amb el fred calant a les nostres pells, mentre esperàvem un senyal. La nit es va allargar fins a l’alba, però no vam veure cap llum ni va aparèixer la Verge.
L’impacte al poble
Tot i la nostra fallida vigília, l’alcalde va ordenar construir un altar primer, i després un santuari. El meu fill es va mudar a prop del penya-segat, es van imprimir samarretes i tasses, i vam començar a cobrar entrada als turistes. Aviat, les rutes de pelegrinatge incloïen el nostre poble.
Conflicte i acceptació
Vaig intentar convèncer el meu fill que el deixés, que no ho divulgués, però ell insistia que havia de complir amb allò que la Mare de Déu li havia demanat. La notícia es va escampar ràpidament i, en pocs dies, el lloc es va omplir de curiosos. Fins i tot algunes dones asseguraven que una llum les havia curat. Així, el poble es va veure embolicat en una onada de fervor.
El benefici duna mentida
L’alcalde va ordenar la construcció d’una fonda, i la gent del poble estava més que satisfeta amb l’atenció i els beneficis econòmics que portava. Tot i l’improbable de la història, construïm la nostra felicitat i la nostra vida sobre una mentida, convertint-nos en una família comuna i corrent en aquest país.