La façana de la modernització corporativa
En el panorama empresarial actual, la retòrica de la modernització sovint serveix com a disfressa per decisions que podrien ser considerades èticament qüestionables. Un exemple d’això és la cooperativa del Cadí, ubicada a la Seu d’Urgell, que s’ha vist immersa en controvèrsies per les seves pràctiques laborals. Segons un comunicat emès pels treballadors, les mesures adoptades per l’empresa semblen reflectir una estratègia de desprestigi laboral que, en nom de l’eficiència, empitjora les condicions dels seus empleats.
El fenomen de l’acomiadament silenciós
El terme ‘acomiadament silenciós’ fa referència a un mètode insidiós dissenyat per forçar aquells treballadors que l’empresa considera ‘indesitjables’ a abandonar voluntàriament els seus llocs. Aquest enfocament es dirigeix, especialment, a aquells empleats amb més experiència i salaris elevats, que es converteixen en un ‘obstacle’ per als nous models empresarials que prioritzem la rotació i la reducció de costos.
L’impacte sobre els treballadors veterans
Els empleats més propers a la jubilació són vistos per la cooperativa com un cost inassumible. Els seus drets laborals, acumulats durant anys de servei, són ignorats mentre l’empresa opta per solucions que impliquen desincentivar la seva continuïtat en el lloc de treball. Els treballadors denuncien que les compensacions ofertes són insuficients i que el subsidi d’atur, tot i ser legal, es presenta com una solució immoral.
La veritable natura de la ‘modernització’
Els empleats de la cooperativa argumenten que el que es presenta com a ‘modernització’ és, en realitat, un esforç per desmantellar les condicions laborals que els treballadors veterans havien aconseguit. Això implica una reestructuració que no només busca reduir costos, sinó també minar la qualitat del treball i del servei que es proporciona als clients.
Estratègies de desmotivació
Les tàctiques de l’acomiadament silenciós inclouen diverses formes de manipulació psicològica. Per exemple, els treballadors amb més experiència són excloïts de reunions importants, privant-los d’informació essencial per al seu rendiment laboral. A més, se’ls sobrecarrega amb tasques poc significatives, mentre se’ls critiquen constantment per errors menors, erosionant així la seva moral.
Conseqüències per a l’organització
La tendència a substituir empleats amb salaris més alts per treballadors amb menys experiència i formació no només afecta les condicions laborals, sinó que també pot comprometre la qualitat dels serveis oferts. Aquesta dinàmica, disfressada de modernització, pot tenir repercussions a llarg termini per a la sostenibilitat de l’organització i la seva reputació en el mercat.
Reflexions finals
El cas del Cadí és un exemple paradigmàtic de com les empreses poden utilitzar la retòrica de la modernització per justificar pràctiques laborals discutibles. La comunitat laboral i els organismes reguladors han de ser conscients d’aquestes estratègies per defensar els drets laborals i assegurar un entorn de treball just i equitatiu per a tots.