Augment de la Vigilància al Metro
La xarxa de metro de Barcelona ha esdevingut un escenari d’intensa activitat policial, amb un increment notable de les operacions per part de diverses forces de seguretat. La col·laboració entre la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, així com amb equips de seguretat privada de Transports Metropolitans de Barcelona, ha estat una constant. Aquestes accions responen a la implementació del Pla Daga, un projecte dissenyat per a controlar l’ús d’armes blanques en espais públics.
Operatius Coordinats i Resultats Inesperats
El 16 de febrer, un operatiu de gran envergadura va tenir lloc a la ciutat, amb una durada de deu hores i la participació de múltiples unitats policials. Malgrat l’objectiu declarat de combatre la tinença d’armes blanques, les detencions que es van realitzar van ser majoritàriament per altres infraccions, amb un total de 33 arrestos, molts dels quals relacionats amb la falta de documentació. Curiosament, els milers d’individus identificats no van resultar en la confiscació d’armes, posant de manifest un possible desajust entre l’objectiu del pla i els seus resultats.
Història de la Repressió Policial
Aquesta no és la primera vegada que Barcelona és testimoni de tals operatius. Anteriorment, el Pla Tremall havia estat implementat amb la intenció de millorar la detecció de delinqüents reincidents i augmentar la percepció de seguretat. Un informe de l’Anuari Mèdia.cat 2020 revelava que la majoria de les identificacions realitzades durant aquest pla van recaure sobre persones estrangeres, posant de relleu les preocupants tendències en la política de seguretat pública.
Manifestacions i Presència Policial
En el marc de les manifestacions del 8 de març, la resposta policial va ser radicalment diferent entre el 7 i el 8 de març. Mentre que la nit anterior es va desplegar un operatiu dissuasiu, el focus no semblava ser la protecció dels manifestants, sinó més aviat el manteniment de l’ordre públic i la defensa dels interessos econòmics de la ciutat. Aquesta estratègia es reflecteix en la similitud amb els operatius destinats a controlar la migració, especialment en relació amb les comunitats racialitzades.
Infiltració en Moviments Socials
Recentment, s’ha destapat un nou cas d’infiltració policial en col·lectius socials de Barcelona, incloent moviments de suport a Palestina i grups independentistes. Aquestes accions han estat denunciades com un intent de controlar i monitorar les veus dissidents, en lloc de fomentar un diàleg o una relació constructiva.
La Intersecció entre Feminisme i Justícia Penal
La relació entre la policia i el dret penal es presenta com un tema complex, especialment en el context dels debats feministes actuals. Autores com Tamar Pitch han subratllat com la violència contra les dones pot ser instrumentalitzada per justificar polítiques de seguretat que, en lloc d’abordar les causes profundes del problema, perpetuen un sistema d’opressió més ampli.
Crítiques a la Justícia Penal
La literatura feminista antiracista ha posat en qüestió la capacitat de la policia i el sistema judicial per proporcionar justícia. Figures com Juliana Borges i Angela Davis han destacat com el sistema penal manté les desigualtats racials i com la seva funció ideològica ens allibera de la responsabilitat d’enfrontar les injustícies socials.
Replantejament Necessari del Feminisme
En aquest context, sorgeix una pregunta crucial: per què haurien les dones i les comunitats dissidents de confiar la seva defensa a institucions que sovint perpetuen la violència i l’opressió? Hi ha una necessitat urgent de replantejar els projectes feministes, connectant-los amb les lluites contra el racisme i el capitalisme, per tal de construir una resposta real a les desigualtats que ens envolten.