Introducció
Beure un cafè un dissabte al matí a Plaça, la tranquil·litat d’una posta de sol a sa Foradada o al mirador de Santa Catalina, un passeig pel Port o ajeure’s a la mateixa platja, fer un capfico al Torrent de Pareis o a la Cala de Deià, fer un vermut a la plaça de Fornalutx o sopar sense reservar taula. Tot això són activitats que un solleric, un deianenc, o un fornalutxenc gaudiria de fer al seu dia a dia. Ara, amb el gran flux de turistes que passa per aquests punts famosos a les xarxes socials, gràcies a infulencers i guies turístiques, els locals troben difícil i poc agradable gaudir de la seva terra.
La saturació dels punts turístics
Segons Ivan Murray, doctor en geografia i professor dels graus de Turisme, Geografia i Economia a la UIB, els punts de màxima saturació són les vies de comunicació, és a dir, el sistema de transport i les seves estructures, però no es troben col·lapse permanent. És fonamental tenir en compte les variables d’espai i temps. Murray posa exemples com la carretera del Port de Sóller, la carretera de Deià i el transport públic. Tot i això, recalca que no estan saturats tot l’any, ni en tot moment, sinó que van fluctuant. Altres punts clau de saturació són la plaça de la Constitució i el carrer de Sa Lluna. També hi ha moments de màxima saturació al Port, com a l’aturada del tramvia, la platja d’En Repic o la d’Es Través.
L’impacte en la vida dels residents
Maria Bel Vigo, integrant de SOS Sóller, adverteix que la vida quotidiana dels residents es veu alterada. Vigo declara que el mancat sistema de transport públic obliga els residents a agafar cotxe, que es troben amb freqüència congestions i falta de pàrquing. A més, la massificació també deriva en un malestar social per la manca d’accés a l’habitatge.
La col·lisió de dues maneres d’habitar un espai
Segons Murray, hi ha una col·lisió de dues maneres d’habitar un espai, de manera residencial i vacacional. Aquest xoc duu a una crispació col·lectiva que sovint es dirigeix als turistes, però Murray destaca que no és responsabilitat dels turistes evitar situacions violentes, sinó que cal cercar solucions polítiques i actuacions col·lectives per abordar aquest malestar.
Demanda d’accions polítiques
Maria Bel Vigo, de SOS Sóller, demana acció als ajuntaments i reconeix que aquest no és un problema que es pugui resoldre de manera local. Propostes com la creació de més places de pàrquing i la regulació de l’entrada de cotxes de lloguer dins el centre urbà de la Vall són algunes de les mesures que s’han proposat per preservar la cultura, el medi i el benestar dels sollerics.
Conclusió
La problemàtica del turisme massiu a Sóller és un tema complex que afecta la vida dels residents i la preservació de la seva terra. És necessari buscar solucions polítiques i actuacions col·lectives per abordar aquesta qüestió i garantir el benestar de la comunitat local.