El Context de la Crisi
L’any 1640, fa 384 anys, a Barcelona, es van desencadenar una sèrie d’esdeveniments que marcarien un punt d’inflexió a la història de Catalunya. Aquest període, conegut com la crisi dels Segadors (gener – juny, 1640), va anticipar l’esclat de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59).
Els primers incidents van tenir lloc a la capital catalana, culminant amb el Corpus de Sang el 7 de juny del 1640, que va marcar l’inici de la revolució dels Segadors. Tot i que la crisi s’estenia per tot el camp català, encara no havia afectat els centres urbans del país.
L’Esclat de la Revolució
El 22 de maig, un grup de Terços hispànics, l’administració dels quals a Madrid no els pagava el seu salari des de feia mesos, van decidir cobrar assaltant i saquejant el temple parroquial de Sant Andreu de Palomar. Aquestes accions havien estat comunes durant el període d’ocupació hispànica del 1635-1640, generant un clima d’extrema violència.
En resposta, milers de jornalers agraris acampats al voltant de la vila de Sant Andreu es van mobilitzar, expulsant els hispànics del temple i perseguint-los fins a Barcelona. La notícia es va propagar ràpidament, portant a la participació del poble pla de Barcelona a la revolta.
L’impacte de la revolució
La revolta popular es va dirigir a la presó reial, alliberant el conseller protector Francesc de Tamarit, una de les màximes autoritats del país, que havia estat empresonat per ordre de l’administració hispànica. Tamarit s’havia oposat a les lleves forçoses de catalans per anar a combatre al territori francès ia la brutal violència dels Terços hispànics.
Aquest esdeveniment va marcar un punt crucial a la història de Catalunya, desencadenant una sèrie d’esdeveniments que portarien a la Guerra de Separació de Catalunya ia un període de canvis profunds a la regió.