Un Diumenge de Pentecostes Inoblidable
El 21 de maig de 1972, un diumenge marcat per la festivitat de Pentecostes, un individu peculiar va fer la seva entrada al Vaticà. Vestit amb elegància, Laszlo Toth, un home de trenta-tres anys amb una semblança inquietant a Rasputin, portava un martell de geòleg a la mà. Amb un gest dramàtic, s’aproximà a la famosa Pietà de Miquel Àngel, proclamant-se Jesucrist ressuscitat abans de fer malbé l’estàtua, causant danys al braç esquerre de la figura de Maria. Aquesta acció desafortunada el va portar a una estada prolongada en un hospital psiquiàtric, però també li va garantir un lloc en la història com un dels destructors més infames, un complex de messies que perdura fins avui.
Mimo: Un Artista Perdut en el Temps
Segons el crític Jean-Baptiste Andrea, Toth no estava realment interessat en la Pietà, sinó que anhelava la gran obra del escultor Michelangelo Vitalini, conegut com Mimo. En l’obra de Vetllar, recent guanyadora del Premi Goncourt 2023, es narra la història de Mimo, que lluita per trobar el seu lloc en una Itàlia convulsa del segle XX. Aquesta novel·la d’aventures, traduïda per Mercè Ubach, explora temes de superació personal i fracàs, on els somnis semblen estar sempre fora de l’abast.
L’Amor Impossible de Mimo i Viola
Mimo, una versió de Michelangelo amb acondroplàsia, reflexiona sobre la seva vida i les seves relacions. Criat pel seu oncle Alberto en un taller familiar, es troba atrapat en una dinàmica familiar complicada, amb la Viola, l’única filla dels Orsini, com a companya de viatge. Tots dos comparteixen una atracció mútua que mai podrà ser corresposta, mentre lluiten amb les expectatives familiars i la seva pròpia identitat. A mesura que avança la narrativa, es revela com la maduresa i la hipocresia esdevenen part del seu camí, amb una constant lluita interna entre el privilegi i la integritat.
Les Ombres de la Història
L’impacte de la Primera Guerra Mundial, el feixisme, i l’assassinat de Giacomo Matteoti s’entrellacen en la vida dels personatges. Com en la famosa obra ‘Il Gattopardo’ de Lampedusa, les petites comunitats no poden escapar dels canvis que sacsegen la societat. Les vides de Mimo i Viola són marcades per les circumstàncies que els envolten, i la seva relació es veu afectada per la brutalitat de la realitat. Amb un estil que combina ironia i tendresa, Andrea ens presenta una visió crua de les lluites de poder i la manipulació que caracteritzen les seves existències.
La Magnum Opus Amagada
La gran obra de Mimo roman desconeguda, ocultada per ordres del Vaticà per protegir els seus interessos. Aquesta obra, marcada per la passió i la pèrdua, reflexa el dolor d’un artista que ha viscut en la incomprensió. Amb un humor desenfadat i un to melancòlic, Mimo es revela com un personatge complex, que, malgrat les seves dificultats, mai no perd la capacitat de riure de si mateix. La seva història és un testimoni del poder de l’art per transcendir el sofriment i la marginació.
Reflexions sobre la Vida i l’Art
L’obra de Vetllar no és només un relat sobre la vida d’un artista, sinó una exploració profunda de com les circumstàncies adverses poden unir els éssers humans. A través de la desgràcia compartida, els personatges es veuen obligats a confrontar les seves realitats i a trobar un sentit en un món que sovint sembla caòtic. La seva història ens recorda que, malgrat els incendis que ens envolten, és possible trobar connexions amb els altres que ens ajuden a sobreviure. Més enllà de la tragèdia, hi ha espai per a l’esperança i la redempció.