Un viatge a través de l’exili i l’amor
L’exili de Mercè Rodoreda durant la Segona Guerra Mundial va ser un període marcat per la dificultat i la reflexió. En una entrevista de 1973 amb Montserrat Roig, Rodoreda va compartir la seva llarga absència d’escriptura, un temps que va dedicar a la supervivència, afirmant que escriure en català lluny de la seva terra era com desitjar que creixessin flors en un desert. Aquest sentiment d’exili i la seva relació amb Armand Obiols ha captat l’interès de molts autors contemporanis.
Eva Comas-Arnal i la seva novel·la reveladora
La recent obra d’Eva Comas-Arnal, ‘Mercè i Joan’, explora la relació entre Rodoreda i Obiols a través d’una narrativa ficcional que sorgeix d’una profunda investigació. La idea va néixer mentre Comas-Arnal treballava a la Biblioteca de Catalunya, immersa en documents que revelaven detalls íntims de la vida de Rodoreda. A través de la novel·la, l’autora busca no només recrear fets, sinó també expandir la comprensió del personatge.
Un escenari ple d’història
El château de Roissy-en-Brie es converteix en el teló de fons d’una història d’amor que inclou figures destacades de la literatura catalana exiliada. Comas-Arnal presenta una Rodoreda jove i apassionada, que s’enamora d’Obiols, un home ple de contradiccions. La novel·la es nodreix d’una rica atmosfera on es barregen l’amor i la literatura, alhora que reflecteix els efectes devastadors de la guerra.
La complexitat de la veritat i la ficció
El llibre no es limita a ser un melodrama romàntic; aborda temes profunds com l’exili i les seves conseqüències. Comas-Arnal, amb una prosa que evoca el llenguatge de Rodoreda, ens fa conscients de les llacunes de la història i de la impossibilitat de captar tota la veritat. La novel·la es presenta com un joc entre realitat i ficció, un espai on els sentiments de Rodoreda cobren vida d’una manera que ella mateixa no va voler plasmar.
Un mosaic de veus i perspectives
Els lectors que busquen aprofitar la riquesa de la vida de Rodoreda i Obiols poden explorar altres obres recents. Títols com ‘Ells no saben res’ i ‘Armand Obiols, d’una fredor que crema’ ofereixen una perspectiva més amplia sobre la seva vida i el context històric en què van viure. La figura d’Anna Murià també emergix com a clau en aquest trencaclosques literari, aportant una nova dimensió a la comprensió de Rodoreda.
Reflexions sobre l’herència literària
La història de ‘Mercè i Joan’ va més enllà de la simple recreació de fets; és un intent de donar veu a una narrativa que Rodoreda va escollir no escriure. Amb cada pàgina, Comas-Arnal ens recorda que les experiències humanes són múltiples i complexes, i que cada mirada a la història pot enriquir la nostra comprensió del passat. L’obra de Rodoreda, amb totes les seves contradiccions i matisos, continua sent un llegat que mereix ser explorat en tota la seva profunditat.