L’essència de ‘Like Getting Hit by a Bus’
Convertir el drama en sàtira, trobar una espurna d’humor a l’adversitat i adornar un succés tan seriós com un atropellament amb la màgia de l’art i el riure és l’objectiu primordial de l’artista Sarah Stearns amb la seva obra ‘Like Getting Hit by a Bus ‘. Aquesta peça de dansa no només narra un relat de superació personal, sinó que també estableix una crítica social aguda en relació amb la precarietat del món artístic. L’obra s’inscriu dins del cicle EnDansa, que té lloc a la sala Versus Glòries, un espai escènic reconegut.
Una artista multidisciplinària
Sarah Stearns és una artista que ha forjat el seu camí a l’àmbit del teatre físic als Estats Units. Amb una llarga trajectòria que inclou obres que fusionen dansa i teatre, es defineix com una apassionada del moviment, l’espai i la dansa, així com l’estudi de les trajectòries dels grups marginals. Al costat de la ucraïnesa Anna Tereshchenko, també van desenvolupar ‘FronTerra’, que es troba emmarcada dins del mateix cicle en què actualment presenten la seva nova obra. El seu enfocament artístic és realment fascinant, ja que abasta diferents vessants que van de la dansa contemporània a la ciència.
Un viatge a Barcelona
Amb un grau en actuació que va completar a Filadèlfia, Sarah comporta una sòlida formació en el teatre clàssic, però la seva atracció pel teatre físic, especialment la metodologia de Jacques Lecoq, la va portar a Barcelona. Aquesta ciutat es va convertir a casa fa gairebé deu anys quan va decidir integrar-se en el talent descobert de l’Escola de Teatre Berty Tovias, on va conèixer Anna Tereshchenko, amb qui més tard fundaria la companyia teatral Astra.
La creació de la companyia Astra
La trobada de Stearns i Tereshchenko no va ser fortuït. Durant el període de confinament per la pandèmia de Covid-19, es van adonar que eren veïnes i, en aquestes sortides permeses, van començar a compartir el desig de crear. Totes dues havien vist com la seva feina s’esvaïa, i actuant en conjunt, van decidir unir forces per formar la companyia teatral Astra i donar vida a aquesta nova obra que explora els desafiaments de ser una migrant en un nou país.
Explorant el concepte de fronteres
El procés creatiu que van compartir es va centrar en la reflexió sobre què significa emigrar, abordant els desafiaments burocràtics, culturals i lingüístics que enfronten moltes persones en la seva travessia. Tant Sarah com Anna, essent estrangeres a Catalunya, van decidir avaluar des d’una perspectiva completa allò que implica ser migrant en una nova terra. Van investigar a fons sobre les fronteres visibles i invisibles, així com els contextos socials i científics que s’entrellacen en aquestes experiències.
Fronteres invisibles i la seva rellevància
Per Anna Tereshchenko, oriunda d’Ucraïna, les fronteres tenen un significat molt profund, ja que prové d’un país que enfronta un conflicte bèl·lic, i la identitat del qual s’ha vist afectada per la dissolució de la Unió Soviètica. Per la seva banda, Sarah també planteja l’anàlisi social nord-americana, on la migració és un tema en debat constant, sovint marcat per l’exclusió. Juntes busquen observar i representar l’experiència migrant i com aquestes situacions dificulten la construcció d’una identitat i una vida noves.
El llenguatge de l’art com a pont
Ambdues artistes plantegen la seva obra com un viatge cap a una nova terra, en què el públic pot reflexionar sobre la fluïdesa de les fronteres i la dificultat de començar de zero en un país aliè. A través de l’art, busquen generar empatia, recordant que qualsevol es podria trobar en una situació migratòria, ja sigui per elecció o per necessitat. L’enfocament que donen és deliberadament obert, cosa que permet als espectadors projectar les seves pròpies experiències a la trama.
Ressonància amb la naturalesa migratòria
En la creació de l’obra també van ser inspirades pel comportament de les aus migratòries. Tot i que inicialment van pensar que aquests éssers no coneixien fronteres, després d’investigar-ho, van descobrir que enfronten les seves pròpies limitacions i obstacles. Aquesta idea va servir com a metàfora dels desafiaments migratoris; igual que les aus, les persones es troben amb barreres que en dificulten el camí cap a una nova llar. Les aus, sovint influïdes per corrents d’aire i canvis ambientals, es van convertir en un símbol en la creació de coreografies que reflecteixen els patrons de moviment.
Les diferències en l’àmbit artístic
En comparar les escenes artístiques entre els Estats Units i Barcelona, Sarah vagi observant que encara que tots dos llocs enfronten la precarietat i la lluita per oportunitats, la manera com cadascú l’aborda és diferent. A Catalunya, hi ha xarxes de suport al món de l’art que no es troben al context nord-americà. Tot i això, per a una artista que no compta amb la nacionalitat, les barreres burocràtiques i els papers necessaris són un obstacle omnipresent.
Una obra autobiogràfica
L’experiència que li va servir de fita a Sarah per crear ‘Like Getting Hit by a Bus’ va ser el seu propi accident: un autobús la va atropellar, passant-li per sobre dels peus i copejant-la a la cara. Aquesta experiència la va deixar en un estat de vulnerabilitat del qual, durant molt de temps, li va ser difícil recuperar-se. En un gir inesperat dʼesdeveniments, la situació dʼincertesa la va impulsar a explorar noves formes dʼexpressió a través de la dansa. Aquesta forma d’art li va permetre alliberar-ne la frustració i, amb el temps, reinventar-se i adaptar-se a la nova realitat.
Un enfocament dintegració lingüística
Tot i que l’obra original es va estrenar a Suècia en anglès, l’arribada a Barcelona va requerir que Sarah adaptés el llenguatge per acostar la narrativa al nou context. La dualitat d‟idiomes que presenta es converteix en una representació de la seva realitat quotidiana i manté el sentit de l‟entorn en què la història va tenir lloc. Aquest canvi li va permetre ressonar amb el públic local a través de la història personal de supervivència.
Rialles enmig de l’adversitat
Encara que el tema pot semblar ombrívol i greu, Sarah busca introduir elements còmics al seu relat. A través d’interaccions amb el públic i un to lleuger, converteix moments difícils en oportunitats per riure. La connexió entre la tragèdia i la comèdia és un fil conductor que permet alleujar la tensió i fer que l’experiència sigui més accessible per als que hi assisteixen.
La reivindicació de l’art
Creuant la frontera entre la inestabilitat física i la precarietat laboral, Sarah ofereix una declaració d’amor a tots els artistes que han sentit aquesta incertesa a les seves trajectòries. En explorar aquests sentiments en el context de la dansa, ella projecta un missatge de lluita i resiliència que poden ressonar amb molts, sense importar-ne la disciplina artística. És un reflex sincer de les dificultats que comporten ser artista en un món tan competitiu.
El títol i el seu significat
El títol ‘Like Getting Hit by a Bus’ evoca una sensació metafòrica que personifica la duresa d’enfrontar adversitats a la vida. En anglès, la frase s’utilitza per descriure situacions dràstiques o doloroses, mentre que a l’obra també es pren un significat literal, cosa que realça l’impacte que va tenir l’accident a la seva vida. Aquesta dualitat permet a Sarah connectar amb la seva audiència a un nivell més profund.
Com adquirir entrades
Per a aquells interessats en experimentar aquest viatge artístic, les entrades estan disponibles al lloc web de la Sala Versus Glòries. No perdeu l’oportunitat de ser part d’aquesta reflexió sobre la vida, la migració i la resiliència a través de la dansa i el teatre.