El Dilema de l’Empadronament
A Catalunya, el debat sobre l’empadronament es troba en un moment crític, amb diversos municipis que desafien les normatives estatals en nom de la gestió local. Els alcaldes del partit Junts han decidit no empadronar aquelles persones que no compleixin certes condicions, com la verificació de la seva situació legal o habitacional.
Defensa dels Alcaldes
Jordi Turull, secretari general de Junts, ha expressat el seu suport als alcaldes que implementen filtres per a l’empadronament. Turull argumenta que acceptar demandes d’empadronament de persones que afirmen viure en situacions precàries, com ‘en un riu’, és una forma de deshumanització. Per ell, el registre ha de reflectir un estàndard de vida digne, més enllà de simples declaracions.
Martorell com a Cas Exemplificant
Un exemple paradigmàtic és Martorell, un municipi amb prop de 30.000 residents. El seu alcalde, Xavier Fonollosa, ha rebutjat empadronar ocupes, afirmant que ‘d’un delicte no poden néixer drets’. Aquesta posició ha generat controvèrsia, amb veïns i organitzacions socials presentant una demanda judicial contra l’Ajuntament.
Reaccions i Conseqüències
Entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca han alçat la veu contra aquesta política, argumentant que restringir l’empadronament pot vulnerar drets fonamentals com l’accés a la salut i l’educació. També expressen preocupacions sobre l’exclusió social que pot derivar-se d’aquestes pràctiques.
Una Tendència Generalitzada
El problema no es limita a Martorell; ciutats com Lleida i Llagostera han adoptat mesures similars. Algunes autoritats locals han començat a requerir entrevistes prèvies o han allargat el procés d’empadronament a través d’inspeccions, tot i que la llei exigeix que es registri qualsevol persona que pugui demostrar que resideix en un domicili.
Propostes de Canvi
En resposta a aquesta controvèrsia, Junts està treballant en una iniciativa legislativa destinada a reformar el sistema d’empadronament. Aquesta proposta busca vincular el registre a criteris d’arrelament i condicions mínimes d’habitabilitat. Els líders del partit esperen presentar aquesta proposta al Congrés abans de l’estiu, en el marc d’un pacte amb el PSOE.
El Rebuig d’Altres Partits
Partits com Podemos i Sumar han expressat que no donaran suport a aquesta reforma a menys que inclogui la regularització de migrants. Turull ha defensat la postura de Junts, rebutjant qualsevol acusació de xantatge i reiterant que l’objectiu del partit és promoure una integració real.
Context Polític
L’estratègia de Junts en aquesta qüestió també s’inscriu en un context de competència amb Aliança Catalana, que ha estat influent en el debat polític actual a Catalunya. La situació de l’empadronament ha posat de manifest les tensions ideològiques que marquen l’escena política catalana.
A mesura que les discussions sobre l’empadronament continuen, queda clar que les decisions preses ara tindran repercussions significatives per a la societat catalana en el futur, tant en termes de drets individuals com de cohesió social.