L’inesperada mort de Felip d’Habsburg
A Burgos, l’antiga capital de la Corona castellanolleonesa, el 25 de setembre de 1506, va ocórrer la misteriosa mort de Felip d’Habsburg, també conegut com ‘el Hermoso’. Felip, espòs de Joana I de Castella i gendre del rei Ferran II d’Aragó, va morir després de cinc dies de dolorosa agonia. Tot i que oficialment es va dir que va ser una pneumònia, els símptomes que va presentar eren més aviat propis d’un enverinament. Aquest succés va generar novament una lluita pel poder del tron castellà i va provocar la intervenció de Ferran II, que havia estat apartat a Barcelona des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504.
Les sospites darrere de la seva mort
Isabel la Catòlica, a causa de la seva desconfiança amb Ferran i el seu cercle, va deixar com a successora la seva filla Juana, que estava casada amb Felip d’Habsburg. Juana, que patia problemes de salut mental agreujats pel tracte cruel del seu sogre, Maximiliano, i les malalties venèries transmeses pel seu marit, es veia incapacitada per governar. A la seva mort, Ferran II va buscar prendre el control, però les corts castellanolleoneses, que mai no hi van confiar, el van rebutjar amb la cèlebre frase ‘vell català, torna a la teva nació’.
Qüestions documentades sobre la mort de Felip
A mitjan setembre de 1506, Felip va acudir a Burgos. Després d’un partit de pilota en un ambient fred, va començar a presentar febre, malestar i finalment, el 20 de setembre, va escopir sang. Va morir la nit del 24 al 25, a la residència de Bernardino Fernández de Velasco i la seva dona, Joana d’Aragó-Nicolau, filla il·legítima de Ferran II, cosa que reforça les sospites sobre la seva mort.
L’enigmàtica fi de Caterina d’Aragó
A finals del segle XV, l’aliança entre els Tudor i els Reis Catòlics cercava estabilitzar el tron anglès. Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics, es va casar amb Artús, hereu d’Enric VII, el 1501. No obstant això, Artús va morir poc després, i Caterina va ser mantinguda a Londres per ordre d’Enric VII, eventualment casant-se amb Enric VIII el 1509 .
Sospites sobre la seva mort
Caterina va morir el 7 de gener de 1536 a Kimbolton, oficialment per un tumor al cor. No obstant això, els seus partidaris van acusar Enric VIII i Ana Bolena de la seva mort, suggerint que havien utilitzat verí per desfer-se de Caterina, que no acceptava el divorci i havia esdevingut un destorb per als plans d’Enric VIII.
La sospitosa mort de Francisco de Bretanya
El mateix any de la mort de Caterina, el 10 d’agost de 1536, moria Francesc, el Dofí de França, en un castell a prop de Lió. Fill del rei Francesc I de França i de Claudia de Bretanya, la seva vida va estar marcada per l’hostilitat i les conspiracions.
Enverinament a Lió
Als 18 anys, Francisco va buscar el suport del seu entorn, però va trobar la seva fi vomitant sang. El seu pare va acusar el monarca hispànic Carles de Gant de promoure el seu enverinament. D’altra banda, Enric i Caterina de Mèdici, que ho van succeir, van al·legar que la seva mort va ser conseqüència d’una nit d’excessos.
Morts que van canviar la història
Les morts en circumstàncies sospitoses d’aquests tres personatges van influir significativament en el curs de la història. La mort de Felip d’Habsburg va tornar a Ferran II a l’arena política, Caterina d’Aragó va reforçar la independència marítima d’Anglaterra, i la mort de Francesc de Bretanya va consolidar el domini de França sobre Bretanya, preparant el terreny per a disputes futures. Així, aquests desenllaços tràgics van configurar el panorama polític i territorial dEuropa.
